A vegades, parlant del Twitter amb gent que no l’utilitza, costa justificar per què ens dediquem a escriure missatges de 140 caràcters. I llavors vénen les preguntes clau: què hi escrius i què hi llegeixes. És difícil de contestar perquè no escrivim d’un sol tema, i el mateix passa amb el que llegim. La gent té en ment xarxes com el Facebook, i segurament no trobarien la gràcia en un Facebook on només hi hagués l’estat de les persones (que en el fons és el que és Twitter). Però en realitat, els que el fem servir, sabem que Twitter té moltes utilitats.

Compartir

És potser l’ús més estès. Molts dels que tenim Twitter hem compartit un post d’un blog, una fotografia, una cançó de l’Spotify o un vídeo de Youtube. Segons el meu punt de vista és l’ús més interessant, i el que realment fa que Twitter sigui una xarxa social amb tant d’interès. Compartir és l’eix on giren totes les xarxes socials, i la facilitat de fer-ho en només 140 caràcters potencien Twitter per sobre d’altres opcions com el Facebook.

Per facilitar la feina als usuaris, molts blogs inclouen botons per compartir articles a Twitter – a més d’altres xarxes, o d’enviar per correu-. Això assegura que si un usuari de Twitter llegeix aquell escrit i ho troba interessant ho acabi compartint. Personalment he descobert que Twitter és una bona manera de fer arribar els posts escrits a més gent.

Xat / Crear conversa

També ens podem limitar a crear conversa amb altra gent, responent els comentaris que facin o els enllaços que comparteixin. La majoria d’usuaris alternem entre compartir i xatejar a parts iguals. Cal remarcar, però, que és molt diferent l’ús d’un xat i l’ús de Twitter. Bàsicament perquè la gent que no participa en la conversa es pot arribar a cansar de veure com dues o tres persones inunden el Twitter ells solets. I si un usuari es cansa d’un altre, vol dir que aquest ha perdut un follower. A més, hi ha vegades que passen hores entre una resposta i una altra, i fins i tot el que rep la contestació es perd i no sap de què estan parlant.

Tot i així és molt habitual que un usuari segueixi una conversa i hi digui la seva, que en el fons és la gràcia de conversar a la web 2.0.

- Assegut al terra de la presó de cara la paret. Una altra vegada.
Què hi ha pitjor que estar condemnat a cadena perpètua sense llibertat condicional? Compartir cel·la amb un addicte a Twitter.

Canal de subscripció RSS

Hi ha molts blogs, com Microsiervos o Engadget, que creen un compte Twitter i fan que apareguin els posts que publiquen, de forma automàtica. Així, si algú no utilitza un lector d’RSS però si Twitter, pot estar al dia del que s’escriu al blog en qüestió. O fins i tot, com faig jo, es poden seguir alguns blogs via RSS i d’altres via Twitter.

També hi ha Twitter de canals de notícies o de diaris, com poden ser Vilaweb o l’AVUI. O sigui que Twitter també pot ser una manera senzilla d’estar informat de les notícies de forma àgil.

Màrketing

Hi ha molts usuaris, sobretot polítics i empreses, que utilitzen Twitter per apropar-se a la gent del carrer. Les empreses que tenen realment algú gestionant el compte tenen una bona imatge a internet, a més de guanyar diners. Per exempe, Dell va anunciar que des dels seus comptes a Twitter va guanyar un milió d’euros. I alguns polítics també veuen en Twitter una oportunitat d’apropar-se als ciutadans, com demostren (entre d’altres) l’Ernest Benach, en Carles Puidemont i en José Antonio Donaire, tres dels polítics més actius a la xarxa.

Xarxa privada

La idea és fer el compte de Twitter privat, de manera que es pugui controlar totalment qui llegeix els missatges, i només donar accés a certes persones: familiars, amics, companys de feina…Fent això, Twitter es converteix en una petita xarxa social privada, que pot ser molt útil en un entorn de treball per compartir documents o comentar idees i problemes.

I a vosaltres, se us acut algun altre ús? Per cert, el meu twitter és @afontcu, pels que encara no em seguiu!