Posts amb el tag SGAE
La dignitat dels internautes
Escrit per Afontcu i classificat a Informàtica i internet el 2/desembre/2009
Últimament, gràcies a la super ministra d’(in)cultura que hi ha al govern espanyol, s’ha tornat a parlar molt dels drets d’autor i l’ús que fem els internautes de música, pel·lícules, etc. Per això, un grup de periodistes i bloggers han creat un manifest que copio íntegrament i traduït al català:
Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …
1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.
2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.
7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.
8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria. Si us plau difon aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.
Increïble: Moby guanya diners tot i penjar cançons a internet
Escrit per Afontcu i classificat a Informàtica i internet, Música el 9/juliol/2009
Moby va penjar a la seva web el seu nou single, Shot in the Back of the Head, fa dos mesos. És a dir, dos mesos abans de que es publiqués el disc. De fet encara es pot descarregar, però tot i així, i tirant per terra totes les teories i enganys de la SGAE o la IFPI (entre d’altres), aquesta cançó és la més venuda a la iTunes Store.
Aqui s’acaba el mite que diu que una cançó descarregada implica una compra menys. Fins i tot al contrari: Wait For Me, el nou disc, és dels més venuts, només superat pels recopilatoris de Michael Jackson. Ja se sap.
Per qui vulgui la cançó, es pot seguir descarregant de la web oficial de Moby. O escoltar-la des de l’Spotify, que també hi és.
Sinde(scàrregues)
Escrit per Afontcu i classificat a Informàtica i internet, Política el 7/abril/2009
Que hi ha hagi hagut una remodelació de ministres i ministeris del govern no seria notícia en aquest blog si no fos que un dels canvis acabarà afectant directament a un dels aspectes que malauradament uneix més internet i la política: els drets d’autor. I és que el fins ara ministre de cultura, César Antonio Molina, ha estat cesat i al seu lloc entra la senyora Ángeles González Sinde.
El senyor Molina era conegut arreu de les xarxes socials (i la nova no tardarà gaire) per la seva obsessió a l’hora de criminalitzar les descàrregues d’internet i també pel seu interès en donar beneficis a la SGAE a través del famós cànon. Just després d’haver sentit que el substituïen he pensat per un moment que en podríem sortir beneficiats, però res més lluny de la realitat: resulta que la senyora Sinde és encara més extrema en el tema de la defensa dels autors i dels seus interessos econòmics. Fa un any aquesta dona va concedir una entrevista a l’ABC i alguna de les perles que va deixar anar van ser – tradueixo al català:
[...] El canon no compensa la pirateria. Només són uns cèntims! Mentrestant, el gran beneficiat és el que fabrica tots aquests sistemes i el que ven la línia d’ADSL. [...]
[...] No pot ser que els venedors d’equips i fabricants comptin amb tot el beneplàcit i el suport de la societat i que, en canvi, els que generen continguts es quedin sense rebre diners per la seva feina. [...]
De comentaris intel·ligents com aquests d’aquí sobre n’hi ha més, però tampoc cal allagar-nos més. Ja queda vist el que pensa la nova ministra de cultura. Si l’antic ministre ja va dir que aprovaria reformes que no serien rebudes amb entusiasme, fa por pensar el que pot arribar a fer aquesta senyora.
Spotify i les discogràfiques
Escrit per Afontcu i classificat a Informàtica i internet, Música el 1/febrer/2009
Aquí encara no havíem parlat de l’Spotify, però la xarxa en va plena, molt plena. Aquest programa (Win i Mac) permet escoltar música online sense necessitat de descarregar-la en cap moment. A més compta amb una immensa llista d’artistes, des de novetats del moment fins clàssics de tota la vida, passant per la majoria d’estils de música. Les cançons estan totalment classificades per artistes i àlbums. És una completíssima biblioteca musical online.
Així, és normal que tothom n’estigui tant content, ja que a més a més permet compartir cançons entre usuaris (per fer-lo servir es necessita un compte) enviant un link que l’Spotify obre automàticament. A més, cadascú pot crear una llista de reproducció pròpia i compartir-la amb la comunitat. Incorpora un buscador amb alguns tips molt útils per descobrir nova música.
I cal tenir en compte que tot aquest servei és gratuït i tan sols conté una mica de publicitat sonora – que al principi ni apareixia.
Però no tot són bones notícies: des del blog del projecte s’ha sabut que el catàleg de cançons es veurà reduït, i que la restricció dependrà del país des d’on s’utilitzi l’Spotify. És a dir, que una cançó que jo puc escoltar no la podré ni compartir amb algú de – per exemple – Mèxic, perquè qui sap si ell tindrà accés a l’arxiu.
Tot i així, Blogoff va fer una entrevista a Lutz Emmerich, responsable a Espanya d’Spotify, que va assegurar que la idea que ells tenen és que l’aplicació continuï sent gratuita però amb una modalitat de pagament, que elimina la publicitat i permet l’accés a novetats en el catàleg (àlbums que encara no s’hagin ni publicat?).
Un cop més, un projecte que podia arribar a ser molt interessant pot veure’s truncat per culpa dels que encara, al segle XXI, no entenen que és inútil que intentin seguir controlant a la gent com han estat fent fins ara: potser l’Spotify no se n’acaba sortint i passa a no valer res, però ben segur que apareixeran altres projectes que el substituiran, i tard o d’hora les grans empreses que controlen els continguts que es comparteixen per Internet veuran com no poden fer res contra el que és inevitable.
Només cal esperar que això passi aviat, que ja hem perdut prou temps.
Parlant amb la SGAE (III)
En el darrer episodi d’aquesta sèrie de missatges, us vaig dir que m’havien enviat un correu per a que enviés les preguntes que volia fer a la SGAE.
Parlant amb l’SGAE (II)
Us vaig dir que entre abans d’ahir i ahir parlaria amb la SGAE fent-me passar per un estudiant que està fent un treball de recerca sobre la pirateria i que us en diria alguna cosa.
Parlant amb l’SGAE (I)
Avui a la tarda he trucat a l’SGAE per a desinformar-me sobre tot això de la pirateria i m’he fet passar per un músic que volia publicar el seu primer àlbum. El fet és que no publico la conversa perquè no he demanat si la podia grabar i distribuir i, per tant, no m’atreveixo a penjar-la degut que no està molt clar si ho podria fer o no.
Si te la colen, te l’han colat
Me lo contaron en el colegio, entre y me baje peliculas, me entraron virus y me tube que cambiar el cpu porque los virus se metieron en el procesador, no os bajeis cosas, son gente que pone cosas malas dentro de los archivos y te roban tus datos, tus fotos, tus roto2 y todo!!!!
Se legal FACILMENTE!!!”
Això és el que diu un dels testimonis que recull la famosa web Si eres legal, eres legal, de la campanya llançada pel ministre de la SGAE de (in)cultura per combatre el que ells anomenen pirateria – ja se sap que en la seva definició hi engloben qualsevol activitat que signifiqui descarregar bits des d’internet -.
És fàcil apreciar que aquest comentari és un HOYGAN en tota regla, però la part més graciosa de la història és que l’individu que va enviar aquest missatge ho va fer amb la intenció de poder-lo colar a la web fent veure que el que explicava era real. Era una bola, per dir-ho en altres paraules.

Podríeu dir: Sí, val, ha colar un missatge dels tants que deuen haver rebut. Tampoc n’hi ha per tant. Doncs sí que n’hi ha per tant: Aquesta “història” ha estat elegida com la guanyadora dels testimonis de desembre (sembla ser que cada mes premien el comentari més “encertat”, per dir-ho d’alguna manera).
L’elecció del guanyador la duen a terme la senyora Clara Mapelli Marchena -Subdirectora General de Propietat Intel·lectual -, la senyora Carmen Caro Jaureguialzo -Consellera de la S.G. de Propietat Intel·lectual – i la senyora Teresa Perea González -Cap de Servei de Règim Jurídic, de la SG. Propietat Intel·lectual -. És a dir, part de les persones que prenen les decisions més importants relacionades amb la propietat intel·lectual. Aquestes persones s’han vist enganyades, s’ha demostrat que no tenen ni idea del que fan, que no coneixen el que s’entesten a combatre, que no tenen criteri (a qui se li acut elegir un missatge HOYGAN…). Els ho diré d’una manera que puguin entendre:
Hoygan, saven ke si compartes eres legal? Grasias de antebraso.
(Via David Bravo)








Comentaris Recents