Aquest cub no existeix físicament, però se n’ha fet una simulació per ordinador. Efectivament, la persona que controla el programa és això, una persona, i no pas el mateix software:

Va tardar unes 4 hores en completar-lo.

I aquí teniu una altra perla, un cub de 100×100x100, resolt per una màquina, però corre la sospita que el que s’ha limitat a fer el programa és tirar enrere ens els passos que havia fet per desordenar-lo:

Bonus: com és que fa tants dies que ni redueixen el número de Déu ni disminueixen el rècord mundial del 3×3x3?

(Via Microsiervos)

Ara, 22. Fa un any parlàvem de 26 moviments màxims per resoldre qualsevol cub de Rubik. Al cap d’un temps van reduir aquesta xifra a 25, i fa unes setmanes, a 23. Així doncs, sembla que la cursa per obtenir l’algorisme de Déu no s’atura, tot i que algunes persones que es dediquen a investigar-lo creuen que el límit serà 20 moviments.

Recordem que aquest número que calculen és el moviment màxim de cares del Rubik que s’ha de fer per resoldre qualsevol cub de Rubik, fent servir algorismes incapaços de calcular per la ment humana. Les persones que participen als torneig de Rubik solen utilitzar uns 50-60 moviments.

(Via Microsiervos)

Semblava que l’anterior rècord duraria bastant de temps, ja que va suposar una important baixada del temps. Però Erik Akkersdijk només ha tardat 2 mesos en batre – i de quina manera!- l’anterior rècord. Així doncs, la nova marca mundial de resolució del cub de Rubik 3×3x3 passar a ser de 7,08 segons, 1,7 segons menys que el rècord de Yu Nakajima.

Tal com expliquen a Microsiervos i al final mateix del vídeo, Akkersdijk va tenir “sort” ja que el cub li va quedar col·locat de manera que es va poder estalviar alguns passos finals. En qualsevol, això no és motiu per restar mèrit a la velocitat manual i també a la mental d’aquest holandès.

(Via Microsiervos)

I això no para. Si fa temps dèiem que podien fer qualsevol cub de Rubik en 26 moviments, i després van rebaixar la xifra a 25, ara resulta que han aconseguit rebaixar l’algorisme de Déu 2 moviments més, fins a 23.

Això vol dir que en qualsevol posició (desordenada) del cub Rubik, en un màxim de 23 moviments pot acabat ordenat. Fixeu-vos que és un màxim, ja que lògicament també es pot resoldre en un o dos. Així doncs, no hi ha cap posició que no es pugui resoldre en menys de 23 o en 23 moviments.

(Via Microsiervos)

I és que no paren: quan semblava que l’antic rècord de 9,18 segons aguantaria molt de temps, Yu Nakajima ha aconseguit baixar la ja impressionant marca a ni més ni menys que 8,72 segons! Ho ha aconseguit en l’Open Kashiwa 2008.

Altres dades curioses d’aquest Open és que ha participat la persona més vella en competició oficial (Rune Wesström, 78 anys), i que s’ha batut també el rècord del promig del cub de Rubik 2×2x2: 3,74 segons.

(Via Microsiervos)

Fa uns dies us comentava que havien reduït de 27 a 26 la quantitat de moviments mínims necessaris per resoldre qualsevol posició del cub de Rubik. Doncs bé, gràcies a 1500 hores de feina utilitzant un ordinador de 8 GB de RAM s’ha pogut baixar a 25 moviments mínims.

En comparació amb els investigadors que van descobrir que amb 26 moviments n’hi havia prou, Tomas Rokicki no ha comptat amb un superordinador i és clar, el temps invertit és bastant major (els investigadors en van tenir prou am 63 hores).

(Via Microsiervos)

Supera en 7 dècimes l’antic rècord: 9,18 segons.

Aquest nou rècord s’ha assolit al Open Múrcia celebrat fa una setmana, i també es van superar dos altres rècords: el de millor promig en cinc cubs 3×3x3 (11,48s) i el de rècord total pel cub 2×2x2 (1,63s).

Aquest participant que ha superat el rècord del cub 3×3x3 ha utilitzat entre 40 i 45 moviments (encara que no ho sembli) i pel que he llegit, comenten els experts en solucions ràpides del cub que va tenir sort en el tram final, ja que unes peces li van quedar ben col·locades i es va estalviar tot un pas. Tot i això, continua tenint un gran mèrit.

En un torneig de Rubik, s’utilitzen aquests aparells que veieu en el vídeo que són molt pràctics per calcular la velocitat: es posen en marxa quan l’usuari aixeca les mans, i es para quan torna a tocar la superfície.

(Via Microsiervos)

Mai hagués cregut que algú és capaç de fer això…

(Via Tecnoculto)