Posts amb el tag Photoshop

Targetes de visita Google style

Tan de moda que està internet i la web 2.0, val la pena portar-ho al món real. I què millor que tenir unes targetes de visita al més pur estil Google.

Si algú té una empresa dedicada a internet o té a veure amb el sector crec que es podria plantejar seriosament fer servir aquestes targetes…A més, el client/venedor/el que sigui qui la rebi segur que tindrà ben present l’empresa en qüestió!

No sé si es poden comprar per internet, però no crec que siguin gaire difícils de fer amb una miqueta de Photoshop.

,

4 comentaris

Photoshop i Google Street View

La gent de Gizmodo USA van proposar fa uns dies un concurs al seu blog: que la gent creés amb el Photoshop (o qualsevol altre programa, evidentment) escenes que mai veurem al Google Street View, el servei del gegant Google que permet visitar les ciutats a través dels seus carrers, a vista de persona. Hi ha qui ha tingut més imaginació i més gràcia a l’hora de dur a terme el que tenia pensat, i sens dubte hi ha alguns resultats que es mereixen un cop d’ull.

El concurs ja ha acabat, s’han triat els tres guanyadors i s’han mostrat altres 50 resultats que també són espectaculars, graciosos o les dues coses.

Aquest és el que m’ha agradat més a mi, que ha quedat en tercera posició. És un spoiler, però suposo que a aquestes alçades tothom haurà vist la pel·lícula en qüestió:

Forbidden Zone Ape City, Future

(Via Bitelia)

,

Cap comentari

Programes sobrevalorats

Vaig arribar quasi per casualitat a una discussió (97 comentaris es pot considerar com a discussió!) sobre els 10 programes més sobrevalorats actualment. La llista que proposen els redactors de On Software -de Softonic- és la següent (les seves justificacions les trobareu en el seu post):

1. Ares
2. Ad-Aware
3. iTunes
4. Google Talk
5. WinRar
6. Nero
7. Defraggler
8. Firefox
9. Winamp
10. Gimp

Com he dit aquesta és la seva llista, ells han donat les seves justificacions i a més han afegit alguns programes que segons el seu punt de vista es veuen eclipsats. Afegiré el meu granet de sorra:

1. Ares
Quan feia servir Windows era un dels programes p2p que feia servir, a més de l’eMule i algun altre (en vam parlar extensament no fa gaire). Tot i que sobretot utilitzava torrents, com el Bittorrent o l’Azureus, solia tirar de p2p per descarregar música (que no discografies senceres), però sempre havia pensat que l’Ares no anava tan bé com el pintaven.
És una porta oberta per arxius infectats, troians i, a més, material que no és el que diu ser. A més a més, les opcions de Reproductor i allò de navegar per internet són bastant patètics.
L’únic avantatge és que si hi ha moltes fonts descarrega bastant ràpid (tot i que per això ja tenim els torrents, no?)

2. Ad-Aware
També és un programa que molta gent té, i que sembla que faci la seva feina (tot i que és difícil de comprovar). Segons diuen ha perdut molt potencial i ara esborra quatre cookies i poca cosa més.

3. iTunes
Com sempre, iTunes apareix en les pitjors llistes. Que si mal programa, que si lent, que si pesat, que si imposat…Les coses que fa Apple, sigui hardware o software, són per a Apple. Si vols un iPod, has de tenir l’iTunes (o no, aquí teniu alternatives). I punt. Si no t’agrada, no et compris un iPod. A més, com a programa eclipsat per l’iTunes hi ha el Windows Media Player…Deu ser una broma, no? No hi ha punt de comparació entre un i l’altre!
L’iTunes és una biblioteca musical, un gestor de continguts del nostre ordinador. I com a tal té una gran quantitat de funcions, i si el fas córrer sobre Windows Vista, doncs probablement vagi lent (comprovat). iTunes sobre Mac és una delícia, i sobre Windows XP mai vaig tenir problemes seriosos. No és un programa lleuger, més que res perquè no està pensat com a reproductor sinó com a contenidor, però tot i així compleix els objectius que té (que no són pocs) sense problemes.

4. Google Talk
El titllen de simple i limitat, que tapa els seus defectes sota el glamour que proporciona la marca Google. És veritat que és senzill, però…i? És un sistema de missatgeria que permet comunicar-se per escrit o per veu, i per on es poden enviar arxius.
És un programa senzill. A més, no el considero sobrevalorat perquè tampoc és la primera opció de la majoria d’usuaris…

5. WinRar
La pega d’aquest problema és que teòricament s’ha de pagar, tot i que si no recordo malament n’hi havia prou tancant una finestra, on et deia que s’acabava el període de prova, per seguir-lo utilitzant.
A Windows sempre vaig fer servir aquest, comprimia tot el que li demanava i podia descomprimir quasi bé tots els formats. No sé on hi troben la pega, no és un mal programa.

6. Nero
Aquí sí que estic totalment d’acord amb ells. Les versions 6 i 7 del Nero funcionaven perfectament, el programa era lleuger, ràpid, oferia moltes alternatives i era de fiar. Però les últimes versions han volgut tenir massa protagonisme en la vida de l’usuari enlloc de limitar-se a fer bé la seva feina. Les versions 8 i 9 son pesades i lentes, saturen amb opcions i no són gens intuïtives. Hi ha alternatives que funcionen realment bé i són bastant millors que el Nero.

7. Defraggler
No havia sentit a parlar d’aquest programa fins que l’he llegit a la llista, així que no puc opinar. A més, no diuen cap raó per haver-lo anomenat. En teoria serveix per desfragmentar el disc, una opció que ja ve de sèrie amb els Windows.

8. Firefox
Un altre com l’iTunes, sempre rep. Per variar, diuen que és lent, que pesa, que es penja i no sé quantes coses més. La única realitat és aquesta: Firefox va bé, i no només això, sinó que és el navegador que té més addons de tots, i això en multiplica les possibilitats. Utilitzi el sistema operatiu que sigui sempre faig servir Firefox, només pel Video Downloader i el Twitterfox ja val la pena.

9. Winamp
Mai el vaig fer servir, com a reproductor de pel·lícules tenia (a Windows) el BSPlayer, i per la música l’iTunes, i amb aquests dos anava perfectament servit. Ara, a Mac, utilitzo el VLC per les pel·lícules. També hi és per a Windows, us el recomano, ho reprodueix tot sense necessitat de buscar i instal·lar nous còdecs.

10. Gimp
Tota la vida he utilitzat Photoshop i dubto molt que cap altre programa es pugui apropar mínimament al ventall de possibilitats que ofereix el mimat d’Adobe. El Gimp l’he fet servir alguns cops, i per mi la facilitat que ofereix Photoshop no té igual.
Però tan un com l’altre són un programa complet per els que som principiants però també pels professionals del disseny.
En qualsevol cas, Photoshop existeix per Windows i Mac (tot i que els usuaris de Linux poden tirar de Wine!), mentre que Gimp és en principi per Linux, i ja se sap, sembla que qualsevol software que sigui lliure ha de ser més bo que un software privatiu.

Jo afegiria altres programes a la llista, com l’OpenOffice en general, la suite ofimàtica open-source. He treballat molts anys amb el Microsoft Word i per mi és un dels millors programes de l’empresa de Redmond, i l’OpenOffice presenta massa problemes com per presentar una sèria oposició. No podria dir el mateix d’altres productes de l’Office de Microsoft, perquè no els he fet servir en profunditat.

També hi afegiria el Microsoft Messenger, usat al 100% dels PC. És imposat quan et compres un Windows (com l’Internet Explorer, l’Outlook…segueixo?) però no per això significa que sigui l’única alternativa.

, , , , , ,

8 comentaris

La il·lusió òptica de les taules

Aquesta il·lusió òptica m’ha deixat absort una bona estona, i de fet ara encara em costa de creure que els dos paral·lelograms que formen la superfícies de les taules són exactament iguals.
Sí sí, iguals. El mateix tamany i la mateixa forma. El problema és que aquesta il·lusió juga amb la nostra percepció de profunditat i amb la forma i posició dels objectes.

Com han fet a Microsiervos, es pot comprovar que els dos paral·legorams són iguals sobreposant-los utilitzant el Photoshop (o qualsevol altre editor d’imatges):
La il·lusió és de Roger Shepard, psicòleg.

,

4 comentaris

Paraules textuals – Ho vull per ahir

Palabras textuales és un blog on recull suposades certes peticions de clients a dissenyadors, programadors i publicistes (entre d’altres) que resulten gracioses ja sigui per la estranya i/o impossible tasca encomanada al professional de torn.

Un total d’unes 800 frases la majoria de les quals són hilarants. En destaco algunes:

- La meva web es veu malament.
- Està en HTML?
- No, en Arial.

- Tenim dues fotos del magatzem, però ens en demanen 8. Vull que amb el Photoshop facis fotos del magatzem des de 6 angles diferents.

- Te l’imprimeixo o te l’envio per correu electrònic?
- Sí, millor.

- Vull aquestes fotos però en alta revolució, gràcies.

Com veieu, val la pena donar un cop d’ull al blog.

2 comentaris

D’artista a geni

Tots algun cop hem utilitzat el Photoshop, ja sigui per editar una fotografia, fer el disseny de qualsevol cosa…Però la majoria de nosaltres tenim poca traça amb aquesta eina, i desconeixem la majoria de característiques i possibilitats que ens ofereix. Per això sempre resulta impressionant que algun expert del dibuix en Photoshop ens ensenyi una de les seves -permeteu-me classificar-ho així- obres d’art:

A mi, personalment, em sorprenen molt aquestes aptituds artístiques dels dissenyadors en general.

(Via No puedo creer)

2 comentaris

Desastres amb el Photoshop

Aprofito el post per ressenyar-vos aquest blog: Photoshop Disasters. Fa un recull de aberracions que s’han fet amb la famosa eina de retoc fotogràfic. És sabut per tots que les fotografies de qualsevol cosa (revistes, cartells de pel·lícules, etc) s’acostumen a retocar, però no sempre amb gaire traça. En poso alguns exemples extrets del mateix blog:

Segur que aquest gos no està “copiat i enganxat” aquí? Hm, ho sembla perquè es veu que les potes estan “lleugerament” retallades, però també perquè…On són les petjades del gos? O és que ha estat aquí des d’abans que comencés a nevar?

Es veu que calia un titular on sortís la Jessica Simpson, però no hi havia manera de trobar una foto decent…I l’editor va agafar el Photoshop i va esborrar algú del seu costat, tot i que no del tot.

Que algú em faci el favor de comptar les mans que es veuen. No sé perquè jo n’hi veig cinc.

2 comentaris

Il·lusió òptica: tauler d’escacs


Us ho prometo: la casella A i la casella B són del mateix color. I si no us ho creieu, podeu comprovar-ho amb el Photoshop o amb el Paint (o qualsevol altre!), mireu el color de cada una. Veureu que realment és el mateix.
Això passa perquè l’ull humà no està creat per distingit els canvis de llum degradats, i a més a més el contrast que hi ha entre la casella i la lletra ajuda a embolicar encara més l’ull.
A la que l’ull ha interpretat que està captant una imatge en 3D, automàticament imaginem el vector de llum, i interpretem que la part que queda tapada és, sens dubte, més fosca.

Us en deixo un altre exemple:

I finalment, una altra en color: els dos quadradets centrals, que ens semblen un marró i l’altre taronja, són en realitat del mateix color.


Jo reconec que he comprovat les tres il·lusions perquè em semblava impossible que fossin iguals…

(Via Moillusions)

,

3 comentaris