Avatar (3D). Duració: 162min. Director: James Cameron. Actors principals: Sam Worthington (Jake Sully), Zoe Saldana (Neytiri), Sigourney Weaver (Doctora Grace Augustine), Michelle Rodriguez (Trudy Chacon).

Sinopsi: Un marine paraplègic destinat al planeta Pandora per una missió ha de decidir si seguir les seves ordres o protegir el planeta que considera que és casa seva.

Valoració personal: 9/10

Gràcies a Adobe vaig poder assistir a l’estrena d’Avatar sense pagar entrada ni consumició. Suposo que això ja predisposa a valorar positivament qualsevol cosa, però la veritat és que Avatar em quedarà a la memòria com una de les millors pel·lícules que he vist, no de trama sinó visualment.

L’argument és típic i evident des del principi (de fet estic segur que és el més fluix de tota la pel·lícula), però l’autèntica màgia d’Avatar no rau en la trama sinó en els efectes visuals. Tota la pel·lícula és una genialitat de colors, textures gràcies al 3D i efectes especials que fan que l’argument fluix no sigui una pega.

La pel·lícula és preciosa visualment. Si no estés feta en 3D segurament també ho seria, però la combinació d’un planeta imaginari tot ple de selva molt colorida i les tres dimensions fan que Avatar es converteixi en una experiència que recomano moltíssim a tothom. Per tant, tots aquells que estigueu interessats en veure-la hauríeu de fer-ho al cinema amb les ulleres polaritzades i una pantalla gegant i no pas a casa, perquè pot perdre tota la gràcia.

Segurament em sembla tan espectacular perquè és de les primeres pel·lícules on les tres dimensios s’han aprofitat bé, i que quan en vagin apareixent de noves aquesta quedarà una mica endarrerida. Però ara per ara em fa pensar que aquesta pel·lícula pot ser un abans i un després en l’ús d’aquesta tecnologia.

Què us ha semblat?

Underworld, la rebel·lió dels licantrops. 2009. Duració: 92 min. Director: Patrick Tatopoulos. Actors principals: Michael Sheen (Lucian), Bill Nighy (Viktor), Rhona Mitra (Sonja).

Sinopsi: Una història centrada en els temps antics on l’aristocràtica raça dels vampirs eren els amos i senyors dels seus esclaus, els licantrops.

Opinió personal: 7,5/10
Tot i que l’argument de la pel·lícula ja està certament suat (sense anar més lluny, fa uns mesos es va estrenar Crepúscle) la veritat és que aquesta versió és bastant entretinguda. Se centra en un teòric temps on els licantrops són els esclaus dels vampirs. La trama és força típica, no la destriparé però només cal dir que hi ha la inevitable història d’amor apart de l’argument central de la pel·lícula, la rebel·lió dels licantrops.
La he trobat entretinguda més que res perquè l’argument és típic però està ben fet i la pel·lícula no es fa pesada en cap moment, fins i tot hagués agraït mitja horeta més per desenvolupar la història.
La recomano a tots aquells que vulgueu passar una estona entretinguda però que us faci mandra veure una pel·lícula pesada i llarga o amb un argument difícil.

Per variar la vaig haver de veure en castellà.

Gran Torino. 2008. Duració: 116 minuts. Director: Clint Eastwood. Actors principals. Clint Eastwood (Walt Kowalski), Christopher Carley (Pare Janovich), Bee Vang (Tao Vang Lor).

Sinopsi: Un inflexible veterà de la Guerra de Corea, amb una voluntat de ferro, es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se als seus antics prejudicis.

Valoració personal: 8/10
Aquesta pel·lícula reflexa part del comportament de l’Amèrica profunda, aquella formada sobretot per veterans de guerra molt poc tolerants amb els canvis del món actual, com es demostra amb l’oposició a l’avenç tecnològic però sobretot amb el racisme.

La pel·lícula és pràcticament magistral, molt amena, i diferent en tots els aspectes: no és la típica pel·lícula, amb arguments habituals, sinó que tracta una temàtica molt poc explotada – lògicament – pel cinema nord-americà. Tot i l’evident patriotisme del protagonista, la pel·lícula mostra la cara menys amable dels americans, la cara conservadora i intolerant d’una societat on el 12% dels seus ciutadans són immigrants.

Tot i així, la trama pren una nova direcció quan succeeix un fet que no explicaré per no aixafar la pel·lícula a qui estigui interessat en veure-la. A partir d’aquell moment l’argument es torna a tipificar una mica, tan sols una mica, tot i que en general segueixo pensant que és força original.

Val a dir que la actuació de Clint Eastwood és simplement espectacular: poques vegades, en veure una pel·lícula i tenint una opinió que deixa molt a desitjar en el món del cinema, pots dir que un dels actors ha interpretat perfectament el paper i ha transmès a l’espectador el que passa a la pantalla.

Valkyria (Valkyrie). 2008. Duració: 120 min. Director: Bryan Singer. Actors principals: Tom Cruise (Claus von Stauffenberg), Kenneth Branagh (Henning von Tresckow), Bill Nighy (Friedrich Olbricht), Tom Wilkinson (Friedrich Fromm).

Sinopsi: Basada en fets reals, Valkyria ens ensenya un dels complots contra Hitler que va estar més aprop de triomfar durant la Segona Guerra Mundial.

Valoració personal: 8/10
La vaig trobar diferent a moltes pel·lícules que tracten sobre el tema, suposo que saber que va passar de veritat hi té alguna cosa a veure. El que sí que és veritat és que no és una pel·lícula d’acció sinó de veure com diferents personatges van ordint els plans que es duen entre mans, i com van superant els nombrosos obstacles que es troben per poder salvar el seu país.
És interessant també perquè, encara que només superficialment, repassa la història d’Alemanya de Hitler durant la Segona Guerra Mundial.
La pel·lícula no se’m va fer llarga en cap moment, és bastant fluïda tot i que val la pena estar força atent per no perdre’s l’argument, que poc a poc es va embolicant.

Evidentment, a Granollers no la feien en català, desconec si en algun altre cinema sí (tot i que ho dubto).

Hem de matar a Hitler.

(No us deixeu enganyar, encara que el títol del post sigui en català la pel·lícula només es pot veure en castellà)

Ultimàtum a la Terra (títol original: The Day the Earth Stood Still). Duració: 103 minuts. Director: Scott Derrickson. Protagonistes: Keanu Reeves (Klaatu), Jennifer Connelly (Helen Benson), Jaden Smith (Jacob Benson).

Sinopsi (extreta de Blog de Cine): Una nau arriba al nostre planeta (nostre? ja m’entendran els que la vegin!) amb dos tripulants a bord, un extraterrestre que porta un important missatge i un robot de gran poder destructiu.

Valoració personal: 6,5/10
Aquesta pel·lícula és un remake d’una altra feta als anys 50 (amb el mateix nom), i com a tal la trama no ha estat modificada. Per mi m’ha semblat que en la pel·lícula es volen tocar massa temes i al final es queda a mig camí. Barreja la típica història d’extraterrestres, amb el govern d’Estats Units pel mig, però també hi ha un rerefons concienciador, tractant alguns temes que en algun moment em van fer pensar que la pel·lícula la subvencionava l’Al Gore.
Tot i així és entretinguda i com a mínim és una mica diferent de les típiques històries de ciència ficció. Però al sortir de la pel·lícula coincidien les opinions: el tràiler de la pel·lícula promet molta acció, i a l’hora de la veritat es queda bastant curta.

007. Quantum of Solace. Duració: 106 min. Director: Marc Forster. Actors principals: Daniel Craig (James Bond), Olga Kurylenko (Camille), Mathieu Amalric (Dominic Greene), Judi Dench (M).

Sinopsi (extreta de Servicaixa): Traït per Vesper, la dona a la que estimava, 007 lluita contrarellotge en la seva darrera missió personal. Amb determinació de descobrir la veritat i M (Judi Dench) interroguen a Mr White (Jesper Christensen) qui revela que l’organització que va fer xantatge a Vesper és més complexa i perillosa del que s’imaginen…


Valoració personal: 7,5/10

Opinió personal:
Aquesta setmana he pogut anar a veure la pel·lícula número 22 del conegudíssim agent secret anglès. Com tots sabreu, les pel·lícules de James Bond es caracteritzen per ser d’acció però també una mica d’intriga i amb una història entre en James i una -o més- noia de rerefons. Així doncs, aquesta última entrega entra dins la categoria de pel·lícules de l’estil Bond.
El que sí que és veritat que a Quantum of Solace l’acció pren un paper prominent. Hi ha persecucions, tiroteigs, baralles, explosions, cosa que ja m’agrada, però he trobat a faltar una mica aquell Bond superior, segur de si mateix, sobrat, que encarnava en Pierce Brosnan, per exemple. En aquest sentit m’ha recordat més a una pel·lícula de Missió Impossible que no una de’n James Bond.
Tot i així us recomano que la aneu a veure, és força entretinguda i fa passar una bona estona. Us en deixo el tràiler per què n’aneu fent boca:

Això sí, no la vam poder veure en català…

John Hancock (títol americà). Duració: 92 min. Director: Peter Berg. Actors principals: Will Smith (John Hancock), Charlize Theron (Mary Embrey), Jason Bateman (Ray Embrey).

Sinopsi: Hancock és un superheroi amb molta mala imatge degut a les seves actuacions i al seu alcoholisme. Però la seva sort canvia quan salva la vida d’un executiu.

Valoració personal: 7,5/10
Interessant i curiosa, ja que no és la típica pel·lícula del típic superheroi, és bastant sorprenent. A més, el desenllaç de la història -per mi una mica agafat pels pèls- no se l’espera ningú. A més té un toc d’humor que en algunes escenes és bastant bo.
Com que només dura una hora i mitja no es fa ni llarga, en qualsevol cas podrien faltar-li 15 o 20 minuts i allargar una miqueta la història. I com és costum, sembla que ho deixen bastant bé per si d’aquí un temps interessa fer-ne una seqüela.
Així doncs una pel·lícula bastant recomanada, fa passar una bona estona, és interessant i la història enganxa bastant.

Ah, i la he hagut de veure en castellà, com no podia ser d’altra manera.