No intentis trucar al teu mòbil per trobar-lo: l’hauràs posat en mode silenciós just abans de perdre’l.

Llei de Charles sobre els negocis:

Digues no. Després, negocia.

No veig perquè ha de ser de Murphy, però al llibre hi és!

Reprenem de nou algunes de les lleis agrupades dins les teories de Murphy, que es compleixen arreu de l’univers (si fa no fa com la gravetat).

Lleis de Hadley sobre la compra de roba:

Si t’agrada, no tindran la teva talla.
Si t’agrada i tenen la teva talla, no et quedarà bé.
Si t’agrada, tenen la talla i et queda bé, no ho podràs pagar.
Si t’agrada, tenen la talla, et queda bé i ho pots pagar, s’estriparà el primer cop que t’ho posis.
Si no s’estripa, és perquè es destenyirà a la rentadora.

Molt adequada, ara que se’ns apropen els exàmens parcials tant a mi com al Bernat:

Si a la primera no ho aconsegueixes, destrueix totes les proves que demostrin que ho has intentat.

Però la llei de la col·lecció de Murphy d’aquesta setmana és, sens dubte, l’aplicació de Natalie sobre l’àlgebra:

No ho entendràs fins passat l’examen.

Llei de Pudder sobre la evolució:

Tot el que comença bé, acaba malament. I tot el que comença malament, acaba pitjor.

I el corol·lari de Farndick sobre aquesta llei ens diu que

Després de que les coses hagin anat de mal en pitjor, el cicle es repetirà.

Una llei que se’m va ocórrer l’altre dia:

Per molt que un es proposi fer les coses amb temps, la major part de les vegades s’acaba sofrint la Síndrome de l’Estudiant.

La Síndrome de l’Estudiant és que un comença a aplicar-se en la realització d’una tasca just al darrer moment possible abans de la data d’entrega.

Avui són físiques.
Metaextensió de Murphy sobre el principi d’Arquímedes:

Quan un cos se submergeix en aigua, sona el telèfon.

Llei de Ken sobre la cinemàtica de les partícules:

Una partícula que es desplaça es mourà sempre cap a l’ull més proper.

Llei de Pattison sobre l’electrònica:

Si es cables es poden connectar de dues o més maneres, la primera sempre serà la que fon els ploms.

Continuant amb el tema de les lleis de Murphy, avui toquen algunes variacions o extensions d’aquestes:
La llei de Murphy versió llarga:

Si hi ha dues formes de fer una cosa, i una d’elles porta a una catàstrofe, aleshores algú ho farà d’aquesta última en comptes de la correcta.

La mateixa llei ampliada, la Llei de Finagle:

Si alguna cosa pot anar malament, hi anirà…, i al pitjor moment possible (segona ampliació: i de la pitjor de les maneres).

I finalment una de divertida, la Llei de Hofstader. La gràcia és que és autoreferent:

Les coses triguen més del què t’esperes, fins hi tot tenint en compte la Llei de Hofstader.