Posts amb el tag Lost
Les últimes línies del guió de Lost
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 27/maig/2010
The plane clears frame. Finally clear from the island.
Jack Shephard has done what he came to this place to do.
He has found his purpose. He has found love and been loved.
He has finally found a way to love himself.
The bamboo sways across the blue sky and Jack Shephard’s eye closes one final time. He is gone.
The end.
Teories Lost 1
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 27/maig/2010
Lost no s’ha acabat. És a dir, no hi ha més capítols, però no s’ha acabat, perquè aquí estem tots els que hem vist el final, intentant desxifrar què ha passat. Els cinc minuts posteriors al final de The End van ser d’intentar entendre què havia passat, però també d’acceptar que allò que havíem vist era l’última escena de Lost després de 6 anys. Que ja teníem la història completa, que a partir d’aquí ens tocava a nosaltres.
I nosaltres, amb el nostre fanboyisme habitual, no ens vam limitar a veure-ho i dir “ah, vale”. Vam corre a preguntar la resta de gent que havia vist el capítol què els havia semblat, quines conclusions en treien. La primera conclusió de molta gent va ser que el final és una merda, que no han explicat res i que estan defraudats. Crec que molta d’aquesta gent a dia d’avui encara no té una teoria, es va limitar a veure-ho i esperava que el final fos una cosa senzilla, una cosa habitual i fàcil d’entendre. Però Lost no ha sigut així en cap moment, i era d’esperar que la reacció de molta gent fos de decepció.
A mi em va decepcionar? Gens. Els primers minuts van ser d’una barreja entre pena, impressió i no entendre res. Però poc a poc vaig anar processant els últims minuts (els més desconcertants de tots) i vaig lligar quatre coses. Quan vaig donar un cop d’ull a fòrums i teories que anaven sortint vaig veure que no anava mal encaminat. I la teoria que explico en aquest post és la primera que a mi i a molta altra gent ens va venir en ment i que s’ha anat escampant:
(No llegiu a partir d’aquí si no heu vist l’últim capítol i teniu intenció de fer-ho)
La història de la illa és lineal. Això vol dir que des del primer episodi, quan s’estavella l’avió, fins l’última escena, on el Jack queda mort amb el Vicent al costat, passa linealment. Ni es moren tots en cap moment ni res per l’estil. El que passa que durant les sis temporades han passat coses que compliquen aquesta linealitat: salts endavant i endarrere en el temps, anades i vingudes de l’illa, per exemple. Quan la Juliet va fer explotar la Jughead el final de la cinquena temporada, va aconseguir que tots tornessin al present. No els va matar. I en aquell moment (inici de la sisena temporada) vam començar a veure una nova realitat, una realitat on l’illa estava enfonsada i els nostres amics arribaven a Los Angeles sense cap problema. Durant tota la sisena temporada hem anat saltant de la realitat de l’illa a la realitat alternativa on l’Oceanic ha aterrat.
I fins el final de la sèrie no hem sabut què és això de la realitat alternativa. Veiem que tots són una mica més feliços a l’alternativa, que els va una mica millor, però que no recorden res de l’illa i no es coneixen entre ells. Això ho trenca, com no podia ser d’altra manera, el Desmond, que quan se situa i sap on és decideix ajudar-los a tots a recordar. Però la pregunta és: què és i quan és la realitat alternativa?
El purgatori. O el “limbo” (com es diu en català? no és limb ni limbe ni limba). O l’avantsala abans de morir. És igual el nom, però representa que tots estan morts. En la realitat alternativa els personatges estan morts però no ho saben fins que el Desmond els fa recordar revivint moments molt similars a la seva vida a l’illa.
Però ep! estan morts a la realitat alternativa, no a l’illa. A la realitat original (la de les 6 temporades) cadascú ha mort quan ha sigut el moment: el Charlie ofegat al final de la 3a temporada, el Jack al final de la 6a, i la Kate quan sigui que es mor al sortir de l’illa (de vella, en un accident de cotxe, qui sap). Tots moren, tard o d’hora. De fet, l’últim a morir segurament és el Hurley, ja que es converteix en protector i no sabem com acaba morint.
I quan moren, tots van al que coneixem com “realitat alternativa”. Com és que estan tots aquí si uns moren abans i altres després? Com diu el pare del Jack, “There is not ‘now’ or ‘here’“. En aquesta realitat estan morts, no existeix el temps tal com el coneixem. I per què hi són? Doncs el mateix Christian diu “You spent the most important part of your life with this people. Nobody dies alone, Jack. You needed all of them, and they needed you, to remember and to let go“.
Sabeu el mític “Live together, die alone”? Doncs bé, només es compleix en la realitat de l’illa. Com diu el Jacob en el 6×16, els va portar a l’illa perquè estan destrossats en la seva vida anterior: estaven sols, tristos, tenien problemes…A l’illa van poder començar de 0, viure junts. Però poc a poc tots van anar morint quan va ser el seu moment. Van viure junts, van morir sols, quan els tocava. Però un cop morts, i abans d’acceptar-ho (o de saber-ho, o de voler-ho veure, digueu-ho com vulgueu), tenen l’oportunitat també de morir junts.
Per què gent com el Ben o el Faraday no “marxen” amb ells? Hi veig dos motius. Un, perquè no són la gent que els importava més, gent tant important com per morir definitivament amb ells. I dos, perquè encara tenen coses a fer el món dels mig morts. El Ben ha d’estar amb la Rosseau i l’Alex, estar amb elles fins que vegin i sàpiguen on són, i llavors ho entenguin. I la Eloise li pregunta al Desmond si s’emportarà al Faraday, i ell li diu que no, que no ha de marxar amb ell. Queda clar, doncs, que la Eloise (que sempre ho sap tot i per tant sap on són) no vol encara que el seu fill de n’adoni, perquè vol poder viure amb ell (a la realitat normal no ho pot fer perquè precisament ella mateixa el mata).
Fa temps, els guionistes de la sèrie i el propi Jack van dir que el final seria un final de redempció, és a dir, alliberar-se d’un pes pagant un preu. El pes era haver viscut sols (fora de la illa) i haver de morir sols. Tenen la oportunitat de viure junts, i el preu és morir sols. Al final, però s’alliberen definitivament del pes i fins i tot poden morir junts. És un final molt feliç pels personatges.
Crec que queda força clar. En el proper post explicaré una altra teoria, però ara per ara aquesta és la que em quadra més. Dubtes, rectificacions i apreciacions als comentaris. Gràcies.
Meme: el millor de Lost
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 23/maig/2010
Va, avui és el dia perfecte per fer un meme d’aquests. No cal que m’expliqui gaire: a dos quarts de set del matí podrem veure per Cuatro el final de Lost, i crec que ara és el moment de donar un cop d’ull enrere i, aprofitant aquest meme creat a Hablando de Series, fer una llista dels millors moments que recordo de Lost i que vosaltres pugueu dir els vostres als comentaris. I si voleu afegir una categoria feu-ho. Som-hi:
(evidentment us recomano no llegir el post si no heu vist fins al capítol 6×16 – What they died for….)
La millor temporada
La primera temporada podria merèixer aquest reconeixement perquè en el fons és on passen més coses, i com que totes són noves, ens sorprenen més. Però em sembla que em quedaré amb la tercera temporada: el Jack empresonat pels Others i coneixent la Juliet, tots pensant que el Ben és el paio més dolent de la sèrie, i el brutal Flashes before your eyes i l’emotiu Greatest Hits, en el top10 dels millors capítols de la sèrie. També ha tingut altres grans moments com les partides de ping-pong amb el crack Hurley i, com no, la season finale, amb la mort del Charlie i el Not Penny’s Boat.
El millor cliffhanger de temporada
(Cliffhanger és aquella escena del final de capítol o de temporada que et deixa amb ganes de seguir veient més capítols). No sé si per recent, però el cliffhanger de la 5a temporada em va semblar memorable. El “You, son of a bitch” de la Juliet a la bomba i l’explosió que ens va tenir 7 o 8 mesos preguntant-nos com cony arreglarien això…
La mort més memorable
Ja ho he dit abans: la del Charlie. El Not Penny’s Boat és de les millors escenes de la sèrie sens dubte, i més venint d’on ve. Però tinc la impressió que en la series finale veurem una mort que ens marcarà molt més. Eh, i no he llegit cap spoiler, només són suposicions. Jo aposto pel Hurley.
Un capítol
Al llegir la pregunta m’ha vingut directament en ment The Constant, on vam començar a entendre què passava amb els salts endavant i endarrera, on vam conèixer el Faraday investigador i on, per sobre de tot, hi ha un dels millors moments de la sèrie, la trucada entre el Desmond i la Penny. Les escenes on el Desmond perdia la consciència i de cop es trobava a l’exèrcit són una genialitat.
Un personatge
Uf. Faraday, Ben, Locke….tots grandíssims, però em sembla que em quedo amb el Desmond. Cada cop que ha sortit ell la sèrie es torna més interessant (mort de Charlie, The Constant, i en aquesta sisena temporada revoluciona el personal a la línia temporal alternativa). El vam conèixer com un sonat que s’havia passat tres anys tocant un botonet cada 108 minuts (us en recordeu??) per salvar el món, i em sembla que el personatge ha evolucionat molt i no té res a veure amb el de l’inici.
La parella especial
Desmond i Penny, no? Els clàssics, els de la millor escena, els que no poden estar junts per culpa del pare d’ella, els que estan separats 3 anys perquè ell vol aconseguir l’acceptació del Widmore, els que a la realitat alternativa es coneixen a l’estadi d’esports i tenen també un gran moment… Però estaria bé que la parella especial de la sèrie acabi sent el Jack i la Kate (tot i que ho veig complicat perquè si ell ha acceptat ser candidat…).
- I’ve always loved you.
- I’m so sorry.
- I love you.
- I love you too.
- I don’t know where I am.
- I’ll find you.
- I promise… I’ll come back.
- No matter what.
- I won’t give up, I promise.
- I promise.
- I love you.
- I love you.
Un tema musical
Make your own kind of music, de “Mama” Cass Elliot. La recordo pel principi de la temporada 2, quan coneixem el Desmond a dins l’escotilla i veiem que posa música i fa exercici de bon matí. De fet, veient el vídeo que us poso aquí a sota, em sembla que aquest inici de temporada és el millor de tots.
Encara que, què me’n dieu d’aquesta?? Inici de la tercera temporada:
Un moment inoblidable
Que difícil triar-ne només un. Podria quedar-me amb el de la trucada entre el Desmond i la Penny des del vaixell, We have to go back, el Sawyer parlant amb la Juliet moribunda, el Hurley i la resta jugant a golf, l’assassinat de l’Alex (la filla del Ben), Whatever happened, happened, la conversa sobre el Jacob i el seu germà amb la metàfora del vi… No sé amb quin quedar-me. M’ajudeu?
Filtrar el primer episodi de la sisena temporada de Lost
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 31/gener/2010
Després de molts dies sense fer posts, avui faig una excepció. D’aquí poc temps us explicaré el perquè d’aquesta aturada i per què seguirà, però crec que el que ja anuncio en el títol és prou important com per fer un post.
Doncs sí, pels que us vulgueu aventurar a veure Lost 6×01, el primer capítol de l’última temporada de la sèrie, ja ho podeu fer. El problema? Que el so és pèssim, pràcticament no s’entenen les converses (com que és gravat directament d’una pantalla, fins i tot se sent el so ambient). Però més val això que res.
Si no teniu paciència per esperar fins dimecres al matí, feu clic al play:
ACTUALITZACIÓ: Com era d’esperar, el vídeo s’ha fet popular ràpidament i ja no està disponible. Però us el podeu descarregar (són només 120Mb).
Setembre: fora vacances, hola sèries
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 2/setembre/2009
Ha arribat el setembre, s’acaben les vacances. Però per altra banda, aquest mes significa una altra cosa: el retorn de la majoria de sèries que van acabar les temporades abans de les vacances. Jo ja tinc la llista amb les sèries que veuré aquesta temporada, a falta d’alguna incorporació d’última hora (per exemple, no se sap res de Mad Men, només que sí que tindrà quarta temporada):
Bones i Fringe
El 17 de setembre. Fringe va tot just per la segona temporada, va deixar molt bon sabor de boca al final de la primera, i el poc que s’ha filtrat em fa pensar que no ens avorrirem gaire. Bones ja va per la cinquena.
How I Met Your Mother, House, The Big Bang Theory i Heroes
Espectacular. Aquestes quatre s’estrenen el dilluns 21. HIMYM és la sèrie que m’he empassat aquest estiu, va per la cinquena temporada, i és una de les que més m’han agradat. TBBT va pel mateix camí, la segona temporada ha estat molt millor que la primera i per això espero que la tercera segueixi la progressió. Heroes té alts i baixos, aviam si millora en aquesta quarta temporada. I què dir de House, que va per la sisena temporada i que ens va deixar penjadíssims al final de la cinquena.

Grey’s Anatomy, The Mentalist i Flash Forward
El dijous 24. Grey’s Anatomy està com House, el final de la cinquena temporada va ser impactant, i fa que hi hagi moltes ganes de que torni a començar. i The Mentalist l’he seguida a mitges, alguns capítols a la televisió i d’altres per internet, però la primera temporada ha triomfat als Estats Units, i suposo que la segona valdrà la pena. I Flash Forward és la nova sèrie de la cadena americana ABC que ja us vaig comentar per aquí fa un temps.
I el 2010…
24 estarà entre nosaltres (de nou) el diumenge 17 de gener. Serà ja la vuitena temporada (o el vuitè dia) que el Jack Bauer salvarà els Estats Units de tots els enemics possibles. Però el que més espero és, sens dubte, el dia que s’estreni la sisena i última temporada de Lost. Serà al voltant de la tercera setmana de gener.
Si seguiu tantes sèries com jo potser us anirà bé fer una repassada a aquest post de Al Final de la Escapada, que resumeix els mètodes per descarregar i tenir al dia els capítols de cada sèrie. I si voleu començar a veure alguna de les que he anomenat, o qualsevol d’altra, sempre podeu buscar en webs tan completes com Series Yonkis.
Flash Forward, la nova Lost?
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 31/maig/2009
Tothom hauria de saber a aquestes alçades que Lost acabarà l’any que ve, arribada la sisena temporada. Lògicament l’abc vol aprofitar l’impacte que ha suposat – sobretot a la xarxa-, i ja té en procés la sèrie que podria ser-ne la substituta. Es diu Flash Forward, està basada en la novel·la de Robert J. Sawyer, i de moment, pel que se’n sap, té pinta de ser força intrigant:
Tot va començar com un dia qualsevol, però durant 2 minuts i 17 segons, set mil milions de persones van perdre el coneixement
Caldrà esperar fins la temporada que ve per veure si finalment Flash Forward aconsegueix tenir el mateix èxit que Lost. De fet, ja tenen algunes coses que les relacionen: el cognom de l’autor de la novel·la sonarà a tots els addictes a Lost, i la protagonista de Flash Forward és Sonya Walger, l’actriu que fa de Penny.
Lost (5ª temporada)
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 17/maig/2009
AVÍS, SPOILERS: No llegiu aquest post si no heu vist tota la cinquena temporada de Lost i teniu intenció de fer-ho.

Lost, cinquena temporada.
La temporada va començar d’una manera espectacular; els primers cinc capítols, fins el mític This Place is Death, va marcar un ritme que prometia una temporada memorable. Però l’inici de la trama de 1977, amb en Sawyer fent de LeFleur, va baixar una mica el nivell. Alguns capítols centrats en aquesta història van perdre ritme i no es va recuperar fins que han embolicat tant la troca que inevitablement el fil es torna interessantíssim.
Fins arribar al capítol més esperat pel seu títol: The Variable. El capítol anterior, Some Like it Hoth, acabava amb una imatge molt esperada, la reaparició de’n Faraday. I la Variable, igual que el millor capítol de Lost (The Constant), se centra en el científic i en la seva visió sobre el present, passat i futur de l’illa. Faraday ens canvia el punt de vista a tots, ens diu que sí que es pot canviar el passat, i acaba mort. I amb tot això arribem a la Season Finale, que es diu The Incident. Espectacular. Digne d’un final de temporada de Lost.
Però el que tothom esperava, que es contestessin algunes preguntes, no ha passat. Just al contrari: l’única resposta que hem obtingut és quina cara fa en Jacob, però això encara ha creat més preguntes. Per què toca tots els protagonistes? Com és que ni ell ni en Richard no envelleixen? I podríem seguir així fins l’avorriment. Però la pregunta més important en aquest moment és si els guionistes seran capaços de respondre les preguntes i tancar les històries d’una manera digna; seria una llàstima que, després de tot aquest camí tan ben fet, el final d’aquesta sèrie fos típic. Tots nosaltres esperem que els final ens sorprengui tant com ens han sorprès els capítols cada setmana.
De fet, ara ens queden 8 mesos que es faran eterns per descobrir el desenllaç de la millor sèrie de la història, fins el gener de 2010.
Whatever happened, happened.
(El que va passar, va passar) – Daniel Faraday
14-M: Marató “The Best of Lost”
Escrit per Afontcu i classificat a Sèries, cinema i televisió el 4/març/2009
El dia 14 d’aquest mes jo i el Xavi tindrem la sort – per dir-ho d’alguna manera- d’assistir a la cinquena marató organitzada pel bar Bharma, a Barcelona. El Xavi ja ens va parlar de la tercera.
Aquesta marató serà una recopilació dels millors episodis de cada una de les quatre temporades: els tres millors, elegits d’entre una votació a la web del bar, són els que es projectaran des de les 10 del matí fins que calgui.
Els capítols elegits han estat:
- Temporada 1: 1, 18, 19.
- Temporada 2: 1, 7, 23/24.
- Temporada 3: 8, 21, 23/24.
- Temporada 4: 5, 9, 11.
Dos season finale, dos primers capítols de temporada i La Constant, el cinquè capítol de la quarta temporada, i per mi, dels millors – per no dir el millor-.
Les altres quatre maratons van projectar cada una de les temporades anteriors. Com que la setmana del 14 hi ha una parada i no hi haurà nou capítol, els de Bharma han aprofitat per fer aquest petit homenatge als millors moments de les temporades anteriors.
Aprofito per recordar que actualment Lost va ja per la seva cinquena temporada (demà tindrem per fi el capítol 8). Us animo àvidament a seguir la sèrie completa. És del milloret que s’ha fet a televisió, i per mi, sens dubte la millor sèrie que es fa actualment


















Comentaris Recents