Ara que l’iPhone ha arribat per aquestes contrades, molta gent que no és fanàtica d’Apple ha descobert el telèfon i se senten atrets per la seva pantalla multitàctil i les funcionalitats que inclou. Per tota aquesta gent pot ser una mica difícil d’entendre no com funciona l’aparell -que és molt senzill- sinó tot això que es comenta pels blogs, el tema del jailbreak, bootneuter, baseband, 1.1.4, 2.0, PwnageTool… Amb aquest post -una mica més llarg de l’habitual- pretenc apropar a tothom el com i on adquirir un iPhone 3G, i a la vegada explicar a qualsevol usuari els principals dubtes que se’ns poden plantejar.

Però, què és exactament l’iPhone?

Bé, segurament la majoria de gent es podria saltar aquest apartat, però per si de cas algun despistat encara no ho sap, l’iPhone és un terminal electrònic multimèdia que consisteix en tres objectes: telèfon mòbil, iPod, i navegador d’internet a través de Wifi o bé 3G (o EDGE el model antic). [Viquipèdia].
Al principi se’n feia de dues capacitats, 4 i 8Gb. Però ben aviat va desaparèixer el model de 4 i va aprèixer el de 16 (una decisió molt encertada, amb 4Gb ja no vas enlloc). A més, el nou model 3G es pot trobar en color negre o color blanc.
Així doncs, amb l’iPhone podras escoltar la teva música i comprar-ne a la iTunes Store, mirar vídeos (els teus i els del Youtube), navegar per internet, i un munt més de coses.

D’acord, vull un iPhone: On comprar-lo, i per quant?

Aquesta pregunta no tenia sentit fins fa unes setmanes, quan l’iPhone només es podia comprar a Estats Units, Frtança, el Regne Unit i Alemanya. Molts l’havíem aconseguit, però ha estat ara, al arribar a la majoria de països del vell continent, quan comença la conya de on poder trobar el desitjat telèfon.
La veritat és que Apple va subministrar molts pocs aparells arreu, de fet en algunes botigues tan sols en tenien 8 o 10, una xifra realment baixa comptant que es van vendre 1.000.000 d’iPhone 3G el primer dia de posar-se a la venda.
A la web de Movistar sobre l’iPhone podeu trobar una llista de botigues on en teoria venen l’iPhone. El podeu aconseguir si no s’han esgotat, com li ha passat a la paciència de molta gent.

Les tarifes són un altre tema. Amb l’iPhone EDGE (el primer) no hi havia problema: qui el tenia aquí és que l’havia alliberat, amb la qual cosa cadascú tenia el contracte que li venia de gust. Ara això s’ha acabat. Sabedora de la situació, i després d’aguantar les queixes de AT&T -l’empresa americana que té l’exclusvitat de l’iPhone al país- Apple va decidir que no sortiria cap iPhone de la botiga sense haver signat el contracte. Abans, compraves el telèfon, te l’emportaves a casa i des de l’iTunes l’havies d’activat. Ara s’ha acabat això, se segueix activant des de l’iTunes però el contracte es fa a la botiga.
Per tant, ara per ara qui vulgui un iPhone s’ha de lligar al contracte que ofereix Movistar i que ja vam comentar per aquí. Això o viatjar a Itàlia, on és il·legal vendre només un telèfon lligat a contracte (quan n’aprendrem, aquí?). Allà el podeu comprar per 499 i 569€, depenent de la capacitat (8 o 16 Gb).
Però si teniu paciència i confiança en els rumors, es comenta que aquí vendran un iPhone lliure abans de final d’any…Jo no m’ho crec gaire, però qui sap.

Però anem al que m’interessa: Què és tot això del jailbreak?

Al cap de poques hores d’aparèixer l’iPhone, un munt de gent va començar a investigat com fer-ho per poder-hi instal·lar aplicacions per treure més profit de l’aparell. Finalment ho van aconseguir, i a través d’una aplicació utilíssima com és l’Installer qualsevol usuari pot instal·lar un munt d’aplicacions creades per gent. Per aconseguir tenir l’Installer cal fer un procés que s’anomena jailbreak, és a dir, fer algunes modificacions al software del telèfon per poder-hi instal·lar el que ens vingui de gust.
Cada cop que Apple treia un nou firmware, una “nova versió” del sistema operatiu, calia que tota aquesta gent tornés a descobrir com obrir (metafòricament) el telèfon perquè nosaltres els usuaris poguéssim seguir instal·lant aplicacions.
Ara fa poc, amb l’aparició de l’iPhone 3G ha aparegut el firmware 2.0 després d’haver passat per moltes altres versions (1.0, 1.0.1, 1.0.2, 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4) i l’1.1.5 per l’iPod Touch. Després d’esperar un parell de setmanes, amb el PwnageTool ja tenim disponible el jailbreak pel firmware 2.0
Amb el jailbreak no només es poden instal·lar coses, per exemple també es possible pujar arxius via FTP a l’iPhone com si es tractés d’una web, o d’un servidor.

AppStore: Si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell

Crec que la AppStore es mereix un apartat per ella soleta.
Apple veia el potencial que tenia l’Installer, centenars de programadors invertint el seu temps en crear aplicacions per l’iPhone. I com que d’estúpids no en tenen un pèl, van decidir derrotar (a mitges) el món Installer, i quina manera millor de fer-ho que creant el seu propi “Installer”: la AppStore.
Des d’allà, els usuaris de l’iPhone i l’iPod Touch podem comprar aplicacions creades per gent i revisades per Apple. El cost de les aplicacions les tria el mateix programador, n’hi ha de gratuites i de pagament, tot i que diria que la majoria tenen algun cost tot i que pot ser simbòlic (0,79€, 1€…).
Tot i això, en el jailbreak que podem fer actualment a la 2.0, de la mà del DevTeam, ens queda instal·lat el Cydia, un nou repositori d’aplicacions que sembla que substitueix l’Installer (fins que aquest no sigui compatible amb el nou firmware, pel que es comenta).

Moltes de les aplicacions que apareixien a l’Installer s’han passat al costat “dels bons” i ara apareixen a la AppStore, algunes gratuites però d’altres de pagament. Tot i així, hi ha aplicacions com el Twitterrific, el Shazam (genial) o l’Evernote que no les podeu deixar passar.

A més, ja comencen a aparèixerles primeres solucions per alguns problemes que sorgeixen al fer el jailbreak de la 2.0, com per exemple la impossibilitat de desactivar l’EDGE.

A partir d’aquí, us recomano que si teniu un iPhone aneu investigant vosaltres mateixos, us descarregeu aplicacions, proveu el Cydia, i si encara no teniu un iPhone, sapigueu que té molt potencial per explotar, tot i que ara amb la AppStore sembla que la visió de l’iPhone com a plataforma de jocs, per exemple, es comença a explotar.

Tota aquesta explicació no és més que un resum, una petita idea de la immensa quantitat de possibilitats que ofereixen aquest dispositiu. Si tot i això us queda algun dubte, algun motiu que us fa pensar que potser no val la pena comprar-lo o qualsevol cosa, no dubteu en preguntar-ho.