Posts amb el tag Astronomia
Equació de Drake: la probabilitat de trobar vida extraterrestre
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 8/gener/2010
El 1960, un científic que es deia Frank Drake va proposar una equació, la equació de Drake, que, en teoria, serveix per calcular la quantitat de civilitzacions intel·ligents que apareixen cada any als sistemes estel·lars coneguts. L’equació diu així:
N = R* · fp· ne· fl · fi · fc · L
Desglossem-la una mica (entre parèntesi poso els resultats que Drake calculava):
- R és la mitjana d’estrelles que es formen a la Via Làctia cada any (10).
- fp és el percentatge d’estrelles que neixen cada any i que tenen planetes orbitant al voltant (1/2)
- ne és, per cada estrella, la mitjana de planetes que teòricament tenen condicions per a què es desenvolupi vida (2)
- fl és la quantitat d’aquests planetes que realment tindrien vida (1 – és a dir, un 100%)
- fi és la fracció de planetes amb vida on aquesta vida evolucionaria cap a una forma intel·ligent (0,01)
- fc és la fracció d’espècies intel·ligents que acabarien desenvolupant tecnologia capaç d’emetre senyals de ràdio (0,01)
- L és el temps mitjà que existiria una civilització que emet senyals de ràdio (10.000 anys)
Vistes les variables i els valors que els donava Drake, em sembla que són molt optimistes. Com demostren a Genciencia, si dividim el temps que fa que existeix la raça humana (uns 200.000 anys) entre l’edat de la Terra (3.700 milions d’anys) surt un resultat per fi de 0,000054054, molt lluny dels 0,01 que proposava Drake.
El resultat de l’equació de Drake amb els seus valors és de N = 10, és a dir, unes 10 formes de vida que ja es podrien considerar civilitzacions i que emetrien senyals de ràdio i, per tant, serien detectables. Però altres estudis més recents de la NASA i la ESA han reduït aquesta xifra a 2,33, que em continua semblant força alta.
A partir d’aquí, i com que les dades són massa subjectives i poc precises com per ser usades com a prova, cadascú pot tenir la seva opinió. Què us sembla, a vosaltres? Hi ha algú més? I si hi ha algú, la gran pregunta és si 1) no es poden comunicar amb nosaltres, 2) es podrien comunicar però no ens han trobat o bé 3) es poden comunicar amb nosaltres però prefereixen no fer-ho.
Per cert, en Frank Drake també és el creador del missatge d’Arecibo.
5 preguntes sense resposta sobre l’univers
Uns dies enrere publicava una entrada sobre 7 curiositats sobre l’univers que eren força desconegudes. Però segurament l’univers té més preguntes sense resposta que no pas al revés. A Muy Interesante fan una llista de 30 misteris sobre l’univers que encara no han estat resolts. Però n’hi ha 5 que m’han impressionat més que la resta:
Model d'expansio de l'univers. Clica per veure a pantalla completa.
On va l’univers?
La teoria del Big Bang està més o menys acceptada com inici de l’univers, però hi ha qui defensa que aquest univers no és el primer ni serà l’últim. Asseguren que els universos es van succeint un darrera l’altre amb petites variacions, de manera que no n’hi ha dos iguals però que no s’acaben mai.
Altra gent opina que com que l’univers s’està expandint (se separen les galàxies) arribarà un moment que tota la llum i la calor que emeten es perdrà en l’infinit i, en un estat de fred absolut, les mol·lècules no tindran energia per fer cap moviment.
Una altra alternativa que també té els seus adeptes és que l’univers té un punt màxim d’expansió, i quan hi arribi començarà a contreure’s.
Per què hi ha tan poca antimatèria?
Qui hagi llegit Àngels i Dimonis (Dan Brown) ja sabrà de què li parlo. Està demostrat que l’antimatèria existeix, per una simple raó: és sabut que totes les partícules elementals tenen la seva versió oposada. Per exemple, l’electró (d’una massa determinada i càrrega negativa) és l’oposat al positró (la mateixa massa però amb càrrega positiva). Doncs l’antimatèria és l’oposat a la matèria.
Si dues partícules oposades xoquen, es destrueixen i alliberen una quantitat d’energia, i per això a alguns visionaris els sembla que es podria fer servir l’antimatèria com a combustible.
Esquema de partícula de matèria i d'antimatèria
Però si això fos així, seria lògic pensar que hi ha d’haver la mateixa quantitat de matèria que d’antimatèria. Però els científics creuen que hi va haver un moment (a l’inici de l’univers) on una reacció que anomenen bariogènesi va fer variar la simetria i va permetre que hi hagués més partícules de matèria que d’antimatèria, i així ha seguit des d’aquell moment.
El bosó de Higgs existeix?
És una de les preguntes que ha de respondre l’LHC. Aquesta partícula és l’única del model estàndard de física de partícules que no ha estat observada, només intuïda, se’n desconeix la massa i es creu que té molta importància quan s’intenta estudiar la massa de la resta de partícules.
Simulació del CERN sobre com es veurien les trajectòries del Bosó de Higgs a l'LHC
Què és la matèria obscura?
Alguns científics creuen el 20-30% de l’univers està compost per aquesta matèria que tindria més massa que la matèria normal però que no reacciona amb l’energia electromagnètica (i per això no s’ha pogut detectar). L’única pista que tenen per creure que existeix és que sí que actua sobre la matèria visible com ho fa la gravetat, atraient-la o repel·lint-la. Algunes variacions en moviments i velocitats de galàxia fan suposar que hi ha d’haver alguna cosa més que hi interaccioni.
Esperen saber-ne alguna cosa més amb experiments de l’LHC.
I l’energia obscura?
L’energia obscura és l’única explicació que justifica que l’univers segueix expandint-se de manera accelerada. Si la matèria obscura és una quarta part de l’univers, l’energia obscura en podria ser un terç més (60-70%). Sembla clar que aquesta energia té una densitat molt, molt baixa (10-29 grams per centímetre cúbic), i també que té una pressió negativa i que això causa l’expansió de l’univers.
La pressió positiva és aquella que fa que una substància empenyi les que l’envolten (com fa un líquid sobre una superfície), i la negativa és el contrari, quan una substància estira la resta (com quan un pes penjant estira el sòlid que el subjecta).
7 coses de l’espai que segurament no sabies
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 28/setembre/2009
Fàcilment trobaria centenars de curiositats sobre l’espai desconegudes per la majoria de nosaltres. Però de les que he trobat, aquestes 7 m’han cridat especialment l’atenció:
1. L’espai fa olor
Abans que em salteu a la jugular i em digueu que és impossible olorar l’espai, perquè no fa olor, i perquè si un astronauta es treu el casc es mor, us recomano que mireu aquesta traducció d’un article que va fer un oficial científic de la ISS. El que diu és que quan anava a rebre els seus companys a la sala de despressurització sentia una olor impossible d’identificar ni de descriure, semblant a una barreja de metall i dels fums d’un soldador.
2. El pes de les estrelles
Si agaféssim un tros d’una estrella de neutrons, per exemple un tros d’una mida del cap d’una agulla, pesaria al voltant de 1 milió de tonelades. Dit d’una altra manera: una cullerada d’estrella pesaria més que tota la humanitat junta.
3. L’Andròmeda de fa 2,3 milions d’anys
La galàxia d’Andròmeda és l’objecte celeste més llunyà que es pot veure a simple vista, i és a 2,3 milions d’anys llum. Per tant la imatge que en veiem és el seu estat fa 2,3 milions d’anys.
4. Vols ser més alt? Vés a l’espai
Com que a l’espai no hi ha la pressió que exerceix l’atmosfera aquí a la Terra, la separació entre les vèrtebres augmenta. En total la diferència és que un astronauta és 5 centímetres més alt a l’espai que a terra.
5. El cometa Halley no anirà al cel
Tot i ja ser-hi. Resulta que el 1456 el cometa va ser excomunicat pel papa Calixto III perquè deia que era un emissari del mal. Coses de l’Església, suposo.
6. La densitat mitjana de l’espai podria ser d’un àtom d’hidrogen per metre cúbic
Els forats negres, les estrelles i fins i tot els planetes tenen una densitat altíssima, però a l’espai intergalàctic, que és l’espai físic entre galàxies, no hi ha pràcticament res. Això fa que la mitjana de densitat sigui tan petita.
7. Saturn flotaria sobre el mar
He de reconèixer que aquesta és la única curiositat que ja sabia abans de començar a investigar. Resulta que la densitat total de Saturn, que és un planeta gasós, és inferior a 1000 Kg per metre cúbic, que és la densitat de l’aigua, i per tant flotaria si hi hagués un mar prou gran com per posar-lo.
La Via Làctica en una foto de 800 Mpx
Escrit per Afontcu i classificat a Fotografia el 17/setembre/2009
Durant varis mesos, un parell de fotògrafs francesos es van dedicar a fotografias la Via Làctia des d’un desert de Xile, i el resultat és una espectacular fotografia de la Via Làctica completa amb una resolució de 800 Megapíxels (40.000 x 20.000 píxels).
El total, 1200 fotografies (en total 4,42 Gb) processades en 340 hores que a l’unir-se han creat un mural de 12 x 6 metres:
(Via Wired)
La sonda Cassini envia noves fotografies de Saturn
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Fotografia el 22/abril/2009
Algunes, tan espectaculars com aquesta:
El que veieu a la imatge són els anells de Saturn per sota de la lluna Epimeteu. El satèl·lit de fons és Tità (5.150 Kilòmetres de diàmetre). El color de la imatge no és real: la sonda va fer tres imatges – en tonalitats de vermell, verd i blau – i s’han combinat posteriorment. Les fotografies s’han fet a uns 667.000 Km dels anells i de Epimeteu, i a 1,8 milions de Tità. (NASA/JPL/SSI)
La missió de Cassini, que havia de durar 4 anys i acabar el juny de 2008, s’ha anat estenent gràcies a la “bona salut” de la sonda. Ara l’objectiu és esperar fins el moment que els anells i l’equador de Saturn apuntin directament cap al Sol, que serà l’agost d’aquest any. Tot i així, si tot segueix funcionant correctament, pot ser que es continuï allargant la vida de la Cassini.
La col·lecció completa de les noves fotografies es pot trobar a la web del The Boston Globe.
(Via maikelnai)
Mercuri, com mai l’havíem vist
Ens han arribat fa pocs dies de mà de la sonda Messenger, la primera sonda enviada expressament a explorar el planeta més proper al Sol. Aquestes imatges revelen la cara oculta de Mercuri, una cara que mai és visible des de la Terra, fetes a una distància d’uns 200 Km.
Disfruteu, que sou els primers humans que podeu gaudir d’aquesta visió de Mercuri:
La cara oculta de Mercuri. Els astrònoms suposen que només queda al voltant d’un 10% de Mercuri que no hem vist. Amb la sonda Messenger se n’ha vist un 30% més.
En podeu trobar moltes d’altres a la web oficial de la sonda.
Ja que hi som, us dono algunes característiques de Mercuri:
- És el planeta més petit del sistema solar (57.894.376 Km de radi)*, i el que té menor període de translació (88 dies terrestres).
- La temperatura a la superfície oscil·la entre els 350 ºC durant el dia i –170 ºC quan és de nit.
- Quasi bé no té atmosfera ja que és tan petit que no té força d’atracció suficient per mantenir retingudes les partícules necessàries.
- Se’n refreda el nucli, cosa que n’augmenta el camp magnètic i en disminueix el diàmetre.
ps(*): Considerant que Plutó ja no és un planeta, sinó un plutoide.
Coses que no sabies sobre la Terra
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 12/setembre/2008
20 coses que no saps sobre la Terra són dos posts (1,2) a Fogonazos on t’expliquen curiositats sobre el nostre planeta que la majoria de nosaltres desconeixíem fins avui.
Us en tradueixo aquí tres que m’han cridat bastant l’atenció:
1. Els pols magnètics de la Terra canvien constantment de lloc. Durant els últims 5 milions d’anys han efectuat més de 20 inversions, i la última va ser fa 700.000. És impossible predir quan tornarà a passar, però estudiant la disminució de la potència en els últims cent anys (un 5%), sembla que d’aquí 2000 anys n’hi tornarà a haver una altra.
2. La Terra s’engreixa. Com que gira al voltant del Sol, el nostre planeta va xocant amb moltes partícules espacials que poc a poc es van unint a la massa terrestre. Cada dia cauen entre 20 i 40 tones de “deixalles” espacials. Tot i això només representa el 0.0000000000000000006% de la massa de la Terra, així que no cal preocupar-se gaire. Caldrien 450.000 trilions d’anys per doblar la massa actual del planeta blau.
3. La gravetat no és uniforme. Els científics no saben per què, però està comprovat que per exemple la força que fa la Terra sobre nosaltres és diferent a Caldes de Montbui que a la Xina. Com ja he dit no en saben la raó, però creuen que pot tenir alguna cosa a veure amb l’estructura interior del planeta i amb anteriors aspectes del nostre planeta.
Si podeu llegir aquest post…
…és que l’LHC, que ha de recrear el Big Bang a Suïssa i destruir la Terra per culpa d’un forat negre que s’ho empassarà tot, o bé l’explosió pel xoc de dues partícules girant a velocitats d’infart, ha funcionat perfectament i (de moment) no ha destruït el món.
Per cert, pot ser que de moment el món no es destrueixi perquè les primeres partícules que xocaran no ho faran fins a l’octubre. O sigui que podeu seguir patint i pagant els impostos un mes més.
-
Fotos del Flickr
Més fotografies
Comentaris Recents