Ahir es va anunciar l’acord entre Youtube i la Metro Goldwyn Mayer, la famosa companyia productora de televisió, que permetrà que el servei de vídeos de Google pugui emetre pel·lícules i sèries de la MGM a canvi d’una mica de publicitat.

Tot i que el material que ara per ara hi haurà no és de “primera categoria”, l’interès de la notícia és que per fi algunes de les principals empreses del món de l’espectacle comencen a reconèixer que el futur (i el present?) de la televisió passa, vulguin o no, per internet. Avui en dia hi ha poca gent que es conformi veient un capítol per setmana de la sèrie que li agrada, perquè en qualsevol moment pot anar a internet i descarregar-la o veure-la online. El mateix passa amb les pel·lícules.

Aquestes empreses, que fins ara havien intentat evitar per tots els mitjans que internet els prengués el protagonisme, han vist que no és possible amb la irrupció de la famosa web 2.0, creada per i per als usuaris. Avui en dia existeixen infinitat de pàgines, legals o i·legals, que allotgen o enllacen una quantitat immensa de pel·lícules que amb una mica de sort ni es poden trobar al vídeoclub. Temporades senceres de sèries que has de pagar a preu d’or per poder veure, ja que poques cadenes d’aquest país saben realment quines valen la pena.

Per això, ara sembla que per fi podrem començar a disposar de tot aquest material d’una forma més ordenada i legítima -si bé això últim sembla preocupar ben poc als usuaris, i no m’estranya-, tot i que encara falta que moltes companyies cedeixin al poder d’internet i les facilitats que ofereix.
A més això ajudara a Youtube, que tot i tenir un èxit evident no ofereix els beneficis que Google preveia quan el va comprar el 2006 per 1650 milions de dòlars.

De moment, però, és tan sols una prova per veure si realment aquest moviment crea audiència. De ser així, el material que hi hauria aniria augmentant. I de no ser així, haurem d’esperar una mica més perquè passi l’inevitable.