Decideixo anar a rentar el cotxe. A l’anar cap allà, veig que hi ha cartes a la tauleta del rebedor. Miro les cartes abans de rentar al cotxe, així que deixo les claus sobre la tauleta, vaig a tirar els sobres buits i els anuncis a la paperera i m’adono que està plena. Decideixo deixar les cartes, entres les que hi ha una factura, a sobre la taula, i anar a buidar la paperera al contenidor. Després penso que, ja que vaig al contenidor, puc pagar la factura amb un talonari i llançar-lo a la bústia del costat de casa.
Agafo els talonaris i veig que només en queda un. Vaig al despatx a buscar un altre paquet de talonaris i trobo sobre la taula la Coca-Cola que m’estava bebent. Trec la llauna perquè no se m’evoqui sobre els papers i noto que s’està escalfant, i penso en posar-la a la nevera. A l’anar cap a la cuina m’adono que al gerro de l’entrada no li queda aigua. Deixo la Coca-Cola sobre la taula i descubreixo les ulleres de veure-hi d’aprop que he estat buscant tot el matí. Decideixo portar-les a la taula del meu escriptori i després posar aigua a les flors. Porto les ulleres al despatx, omplo una gerra daigua però de cop veig el comandament de la televisió. Algú se l’ha deixat a la taula de la cuina. Me’n recordo que ahir a la nit l’estaven buscant desesperadament. Decideixo portar-lo al salor, on ha de ser, però després de posar aigua a les flors. Llenço l’aigua amb tanta mala sort que em cau tota a terra. Torno a anar a la cuina, deixo el comandament sobre la televisió i agafo un drap per eixugar l’aigua.

Al vespre, el cotxe segueix sense rentar-se, no he pagat la fatura, la paperera està plena, la Coca-Cola calenta, les flors sense aigua, segueix havent-hi un sol talonari, no trobo el comandament de la tele i tampoc les ulleres, hi ha aigua al mig del rebedor i no tinc ni idea d’on he deixat les claus del cotxe. Tan caminar per res.