Quan vaig ser a Londres vaig poder visitar la pedra Rosetta al British Museum (on per cert no es paga entrada i s’hi poden fer fotos, que n’aprenguin). És un tros de granit fosc de més de mig metre d’alçada amb un escrit fet per Ptolomeu V el 196 a.C.

Aquesta pedra té un text escrit en dos idiomes (grec i egipci) però escrit en tres formes d’escriptura: jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grec. Per això es va fer servir el el segle XIX per desxifrar el significat dels símbols egipcis ja que el grec sí que es coneixia perfectament. Gràcies a la pedra Rosetta els investigadors van saber que l’escriptura jeroglífica no és alfabètica i en van començar a interpretar els primers símbols (feia més de 150 anys un investigador havia publicat quatre volums de traduccions dels jeroglífics, tots inventats i erronis, i des d’aleshores la investigació no havia avançat gaire).

Per entendre els jeroglífics, J.F. Champollion (l’investigador que el 1822 va publicar les primeres traduccions) va comptar les paraules gregues i els caràcters egipcis. Va veure que hi havia moltes més paraules en grec i que per tant el text en egipci no podia estar format en paraules sinó en fragments de les mateixes. A més, va veure que els jeroglífics encerclats significaven noms propis i a partir d’aquí va poder començar a comparar símbols egipcis i paraules gregues.

I tot això, gràcies a l’última frase de la pedra Rosetta:

Aquest decret ha d’ésser escrit sobre pedra amb els símbols de l’escriptura sagrada jeroglífica, la popular demòtica i la grega.

Si no haguessin donat aquesta pista, hagués costat molt més interpretar els jeroglífics grecs.

La segona fotografia del post és meva, la podeu veure a mida completa al meu àlbum de fotografies de Londres.

(Font de la informació: Wikipedia)