Quan un objecte – normalment un avió – supera la velocitat del so (340 m/s), es diu que trenca la barrera del so i és quan es pot apreciar aquest efecte tan curiós, com si l’avió travessés una barrera invisible que apareix de cop i volta.

L’origen d’aquesta singularitat no queda del tot clar. La proposta que té més suport és la que defensa que aquest con és vapor d’aigua, creat per les mol·lècules d’aigua que queden atrapades entre dues superfícies d’aire a altra pressió. L’aire d’entre les dues superfícies és més fred que el de fora i això fa que es condensi el vapor i sigui visible.

Per tant, que aquest efecte sigui visible depèn de la forma de l’avió (depèn del perfil de l’ala), la temperatura i humitat de l’aire i, evidentment, la velocitat de l’objecte. I realment és espectacular:

També hi ha casos un a l’efecte Prandtl-Glauert se li suma un altre efecte físic, anomenat Gloria, que es produeix quan un raig de llum retrodispersada (una suma de difracció, reflexió i refracció) travessa un núvol de gotes d’aigua molt uniforme.