Posts de la categoria Curiositats
Equació de Drake: la probabilitat de trobar vida extraterrestre
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 8/gener/2010
El 1960, un científic que es deia Frank Drake va proposar una equació, la equació de Drake, que, en teoria, serveix per calcular la quantitat de civilitzacions intel·ligents que apareixen cada any als sistemes estel·lars coneguts. L’equació diu així:
N = R* · fp· ne· fl · fi · fc · L
Desglossem-la una mica (entre parèntesi poso els resultats que Drake calculava):
- R és la mitjana d’estrelles que es formen a la Via Làctia cada any (10).
- fp és el percentatge d’estrelles que neixen cada any i que tenen planetes orbitant al voltant (1/2)
- ne és, per cada estrella, la mitjana de planetes que teòricament tenen condicions per a què es desenvolupi vida (2)
- fl és la quantitat d’aquests planetes que realment tindrien vida (1 – és a dir, un 100%)
- fi és la fracció de planetes amb vida on aquesta vida evolucionaria cap a una forma intel·ligent (0,01)
- fc és la fracció d’espècies intel·ligents que acabarien desenvolupant tecnologia capaç d’emetre senyals de ràdio (0,01)
- L és el temps mitjà que existiria una civilització que emet senyals de ràdio (10.000 anys)
Vistes les variables i els valors que els donava Drake, em sembla que són molt optimistes. Com demostren a Genciencia, si dividim el temps que fa que existeix la raça humana (uns 200.000 anys) entre l’edat de la Terra (3.700 milions d’anys) surt un resultat per fi de 0,000054054, molt lluny dels 0,01 que proposava Drake.
El resultat de l’equació de Drake amb els seus valors és de N = 10, és a dir, unes 10 formes de vida que ja es podrien considerar civilitzacions i que emetrien senyals de ràdio i, per tant, serien detectables. Però altres estudis més recents de la NASA i la ESA han reduït aquesta xifra a 2,33, que em continua semblant força alta.
A partir d’aquí, i com que les dades són massa subjectives i poc precises com per ser usades com a prova, cadascú pot tenir la seva opinió. Què us sembla, a vosaltres? Hi ha algú més? I si hi ha algú, la gran pregunta és si 1) no es poden comunicar amb nosaltres, 2) es podrien comunicar però no ens han trobat o bé 3) es poden comunicar amb nosaltres però prefereixen no fer-ho.
Per cert, en Frank Drake també és el creador del missatge d’Arecibo.
2010: No hem canviat de dècada
Escrit per Afontcu i classificat a Curiositats el 4/gener/2010
Tothom l’ha pifiat: Diaris en paper, diaris digitals, televisions, emissores de ràdio, blogs…molts, massa mitjans han caigut en l’error de dir que aquest 2010 és el primer any d’una nova dècada.
El secret està en tenir en compte que no va existir l’any 0. De l’1 abans de Crist es va passar a l’1 després de Crist. Per tant, els deu primers anys van ser de l’1 al…10, efectivament. Per tant, el primer any de la segona dècada va ser l’11. És fàcil veure que si hi sumes 2000 anys no canvia res (si voleu podem anar comptant dècades una a una, però no cal), i per tant ara mateix som a la dècada que va començar el 2001 i acabarà el 31 de desembre de 2010.
Per tant, totes les recopilacions i llistes de “Els millors (elquesigui) de la dècada” estan oblidant tot el que passi aquest 2010. O notícies com Dos bessons idèntics neixen en dècades diferents és una cagada com un piano.
Vols ser més alt? Mesura’t al matí
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 21/desembre/2009
Un dia, feu l’experiment. Mesureu-vos al matí i abans d’anar a dormir i després compareu resultats, segur que al matí éreu entre 1 i 2 centímetres més alts.
Això passa perquè durant la nit, que estem estirats dormint, els cartílags que hi ha entre les vèrtebres, molt semblants als del nas o la orella, estan expandits al màxim. En canvi, durant el dia la gravetat comprimeix els cartílags de manera que al vespre, just abans d’anar a dormir, hem perdut entre un i dos centímetres. Però per exemple els atletes que fan la marató poden arribar a perdre fins a tres centímetres, ja que a l’estar corrent tanta estona la compressió encara és més forta.
Què pregunta Google als aspirants a treballar amb ells?
Escrit per Afontcu i classificat a Curiositats, Enigmes, Tecnologia i innovació el 21/novembre/2009
(Qui vulgui resoldre les preguntes que no miri els comentaris, que hi ha algunes solucions)
Perquè, evidentment, Google no es limita a fer una entrevista de feina preguntant on ha estudiat i on ha treballat la persona en qüestió. Per treballar a Google has de ser molt, molt bo.
Fayerwayer ha traduït algunes de les preguntes que en Lewis Lin, un entrenador per entrevistes de feina, ha anat recopilant. La llista inclou preguntes com “Per què vols treballar a Google?” o “Fas servir productes de Google com GMail?”, preguntes de coneixements generals, preguntes de programació…però també unes altres que senzillament són enigmes (i que jo em permeto el luxe de traduir-ne algunes al català):
1.
Cada home en un poblet de 100 parelles ha enganyat a la seva dona. Cada dona sap instantàniament quan un home que no és el seu marit ha comès una infidelitat, però no sap quan ho ha fet el seu propi marit. El poblet té una llei que no permet l’adulteri, i si una dona pot demostrar que el seu marit és infidel l’ha de matar. Les dones mai desobeirien la llei. Un dia, la reina del poblat fa una visita i anuncia que com a mínim un home ha estat infidel….què passa?
2.
Necessites saber si el teu amic Bob té ben anotat el teu número de mòbil, però no li pots preguntar directament. Has d’escriure la pregunta a una targeta i donar-li a la Eva, que li portarà la targeta al Bob i tornarà amb la resposta. Què has d’escriure al paper, a més de la pregunta, per què el Bob pugui entendre el missatge i la Eva no pugui llegir el teu número quan torni amb la resposta?
3.
Quina és la probabilitat de trencar un pal per tres costats i que puguin formar un triangle?
4.
Ets el capità d’un vaixell pirata i la teva tripulació ha de votar com dividir el botí. Si menys la meitat dels pirates està d’acord amb tu, has de morir. Com recomanaries dividir l’or de manera que et quedis amb una bona part del botí però sobrevisquis?
5.
Si la probabilitat de veure un cotxe en 30 minuts a la carretera és de 0,95, quina és la probabilitat de veure’l en 10 minuts?
Sabeu la resposta d’alguna?
La pedra Rosetta, la clau dels jeroglífics egipcis
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 16/novembre/2009
Quan vaig ser a Londres vaig poder visitar la pedra Rosetta al British Museum (on per cert no es paga entrada i s’hi poden fer fotos, que n’aprenguin). És un tros de granit fosc de més de mig metre d’alçada amb un escrit fet per Ptolomeu V el 196 a.C.
Aquesta pedra té un text escrit en dos idiomes (grec i egipci) però escrit en tres formes d’escriptura: jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grec. Per això es va fer servir el el segle XIX per desxifrar el significat dels símbols egipcis ja que el grec sí que es coneixia perfectament. Gràcies a la pedra Rosetta els investigadors van saber que l’escriptura jeroglífica no és alfabètica i en van començar a interpretar els primers símbols (feia més de 150 anys un investigador havia publicat quatre volums de traduccions dels jeroglífics, tots inventats i erronis, i des d’aleshores la investigació no havia avançat gaire).
Per entendre els jeroglífics, J.F. Champollion (l’investigador que el 1822 va publicar les primeres traduccions) va comptar les paraules gregues i els caràcters egipcis. Va veure que hi havia moltes més paraules en grec i que per tant el text en egipci no podia estar format en paraules sinó en fragments de les mateixes. A més, va veure que els jeroglífics encerclats significaven noms propis i a partir d’aquí va poder començar a comparar símbols egipcis i paraules gregues.
I tot això, gràcies a l’última frase de la pedra Rosetta:
Aquest decret ha d’ésser escrit sobre pedra amb els símbols de l’escriptura sagrada jeroglífica, la popular demòtica i la grega.
Si no haguessin donat aquesta pista, hagués costat molt més interpretar els jeroglífics grecs.
La segona fotografia del post és meva, la podeu veure a mida completa al meu àlbum de fotografies de Londres.
(Font de la informació: Wikipedia)
Google Street View, ja a Catalunya
Escrit per Afontcu i classificat a Curiositats, Informàtica i internet el 12/novembre/2009
Aquesta setmana ens topem amb aquesta agradable sorpresa: després de mesos de fer fotografies, Google ja ens permet utilitzat el Google Street View a quasi bé tot el territori nacional.
El que apareix en blau són els carrers amb Street View. Com veieu, quasi tot el país
L’Street View és aquest servei que ens permet recórrer els carrers de pobles i ciutats a través de fotografies fetes per cotxes de Google. Un cop fetes, aquestes fotografies s’analitzen i se’n difuminen elements com les cares de les persones o les matrícules dels cotxes per evitar problemes legals, per allò de publicar imatges d’algú sense el seu consentiment.
Per accedir al Google Street View només cal navegar fins a la zona que volem veure i arrossegar el ninotet de color groc al carrer.
O sigui que a partir d’ara ja podeu gaudir de l’esplèndida Plaça del Lleó de Caldes de Montbui des del vostre ordinador:
Cabestrells per explicar com t’has trencat el braç
Escrit per Afontcu i classificat a Curiositats el 30/setembre/2009
Aquests cabestrells tan il·lustratius evitaran que t’hagis de passar tot el dia contestant a la pregunta que tothom et fa quan et veuen amb el braç (o la cama, o qualsevol altra cosa) enguixat: “Ai, però què t’ha passat??”.
Ara, pot ser que llavors hagis de respondre quan et preguntin on els has aconseguit. O què has fet perquè un gos et trenqui el braç…
(Via Geekologie)
7 coses de l’espai que segurament no sabies
Escrit per Afontcu i classificat a Ciència, Curiositats el 28/setembre/2009
Fàcilment trobaria centenars de curiositats sobre l’espai desconegudes per la majoria de nosaltres. Però de les que he trobat, aquestes 7 m’han cridat especialment l’atenció:
1. L’espai fa olor
Abans que em salteu a la jugular i em digueu que és impossible olorar l’espai, perquè no fa olor, i perquè si un astronauta es treu el casc es mor, us recomano que mireu aquesta traducció d’un article que va fer un oficial científic de la ISS. El que diu és que quan anava a rebre els seus companys a la sala de despressurització sentia una olor impossible d’identificar ni de descriure, semblant a una barreja de metall i dels fums d’un soldador.
2. El pes de les estrelles
Si agaféssim un tros d’una estrella de neutrons, per exemple un tros d’una mida del cap d’una agulla, pesaria al voltant de 1 milió de tonelades. Dit d’una altra manera: una cullerada d’estrella pesaria més que tota la humanitat junta.
3. L’Andròmeda de fa 2,3 milions d’anys
La galàxia d’Andròmeda és l’objecte celeste més llunyà que es pot veure a simple vista, i és a 2,3 milions d’anys llum. Per tant la imatge que en veiem és el seu estat fa 2,3 milions d’anys.
4. Vols ser més alt? Vés a l’espai
Com que a l’espai no hi ha la pressió que exerceix l’atmosfera aquí a la Terra, la separació entre les vèrtebres augmenta. En total la diferència és que un astronauta és 5 centímetres més alt a l’espai que a terra.
5. El cometa Halley no anirà al cel
Tot i ja ser-hi. Resulta que el 1456 el cometa va ser excomunicat pel papa Calixto III perquè deia que era un emissari del mal. Coses de l’Església, suposo.
6. La densitat mitjana de l’espai podria ser d’un àtom d’hidrogen per metre cúbic
Els forats negres, les estrelles i fins i tot els planetes tenen una densitat altíssima, però a l’espai intergalàctic, que és l’espai físic entre galàxies, no hi ha pràcticament res. Això fa que la mitjana de densitat sigui tan petita.
7. Saturn flotaria sobre el mar
He de reconèixer que aquesta és la única curiositat que ja sabia abans de començar a investigar. Resulta que la densitat total de Saturn, que és un planeta gasós, és inferior a 1000 Kg per metre cúbic, que és la densitat de l’aigua, i per tant flotaria si hi hagués un mar prou gran com per posar-lo.
-
-
Estàs navegant per la categoria Curiositats
Fotos del Flickr
Més fotografies
Comentaris Recents