Filtrar el primer episodi de la sisena temporada de Lost
Escrit per Afontcu. Classificat a Sèries, cinema i televisió el 31/gener/2010
Després de molts dies sense fer posts, avui faig una excepció. D’aquí poc temps us explicaré el perquè d’aquesta aturada i per què seguirà, però crec que el que ja anuncio en el títol és prou important com per fer un post.
Doncs sí, pels que us vulgueu aventurar a veure Lost 6×01, el primer capítol de l’última temporada de la sèrie, ja ho podeu fer. El problema? Que el so és pèssim, pràcticament no s’entenen les converses (com que és gravat directament d’una pantalla, fins i tot se sent el so ambient). Però més val això que res.
Si no teniu paciència per esperar fins dimecres al matí, feu clic al play:
ACTUALITZACIÓ: Com era d’esperar, el vídeo s’ha fet popular ràpidament i ja no està disponible. Però us el podeu descarregar (són només 120Mb).
COMPARTEIX
COMENTARIS
Equació de Drake: la probabilitat de trobar vida extraterrestre
Escrit per Afontcu. Classificat a Ciència, Curiositats el 8/gener/2010
El 1960, un científic que es deia Frank Drake va proposar una equació, la equació de Drake, que, en teoria, serveix per calcular la quantitat de civilitzacions intel·ligents que apareixen cada any als sistemes estel·lars coneguts. L’equació diu així:
N = R* · fp· ne· fl · fi · fc · L
Desglossem-la una mica (entre parèntesi poso els resultats que Drake calculava):
- R és la mitjana d’estrelles que es formen a la Via Làctia cada any (10).
- fp és el percentatge d’estrelles que neixen cada any i que tenen planetes orbitant al voltant (1/2)
- ne és, per cada estrella, la mitjana de planetes que teòricament tenen condicions per a què es desenvolupi vida (2)
- fl és la quantitat d’aquests planetes que realment tindrien vida (1 – és a dir, un 100%)
- fi és la fracció de planetes amb vida on aquesta vida evolucionaria cap a una forma intel·ligent (0,01)
- fc és la fracció d’espècies intel·ligents que acabarien desenvolupant tecnologia capaç d’emetre senyals de ràdio (0,01)
- L és el temps mitjà que existiria una civilització que emet senyals de ràdio (10.000 anys)
Vistes les variables i els valors que els donava Drake, em sembla que són molt optimistes. Com demostren a Genciencia, si dividim el temps que fa que existeix la raça humana (uns 200.000 anys) entre l’edat de la Terra (3.700 milions d’anys) surt un resultat per fi de 0,000054054, molt lluny dels 0,01 que proposava Drake.
El resultat de l’equació de Drake amb els seus valors és de N = 10, és a dir, unes 10 formes de vida que ja es podrien considerar civilitzacions i que emetrien senyals de ràdio i, per tant, serien detectables. Però altres estudis més recents de la NASA i la ESA han reduït aquesta xifra a 2,33, que em continua semblant força alta.
A partir d’aquí, i com que les dades són massa subjectives i poc precises com per ser usades com a prova, cadascú pot tenir la seva opinió. Què us sembla, a vosaltres? Hi ha algú més? I si hi ha algú, la gran pregunta és si 1) no es poden comunicar amb nosaltres, 2) es podrien comunicar però no ens han trobat o bé 3) es poden comunicar amb nosaltres però prefereixen no fer-ho.
Per cert, en Frank Drake també és el creador del missatge d’Arecibo.
COMPARTEIX
COMENTARIS
Nexus One, el mòbil de Google
Escrit per Afontcu. Classificat a Tecnologia i innovació el 6/gener/2010
Després de molts i molts rumors (de fet ja se’n parlava quan va aparèixer l’iPhone) per fi Google ha presentat el seu propi telèfon: el Nexus One.
Especificacions tècniques
A nivell de hardware és una màquina molt completa que supera la majoria d’smartphones, entre d’ells l’iPhone. Té un processador Snapdragon d’1 GHz, 512 Mb de RAM, una pantalla AMOLED de 3,7″ polzades (480 x 800px), una càmera de 5MPx amb autofocus i una ranura per targetes MicroSD. No té teclat físic i evidentment suporta 3G. També té acceleròmetre, sensor de proximitat i sensor de lluminositat.
Però totes aquestes prestacions tenen un preu: la bateria d’aquest telèfon aguanta unes 7 hores en conversa, 5 utilitzant el 3G i 20 hores reproduint música.
Evidentment fa servir el sistema operatiu Android, creat pel propi Google fa uns mesos i que ja utilitzen smartphones d’altres companyies com HTC, Motorola o Samsung.
On comprar-lo i quant costa
Per variar, el Nexus One es ven a partir d’avui només als Estats Units, i curiosament també a Hong-Kong i a Taiwan. Es podrà adquirir des d’avui mateix a Google.com/phone. A la també web es pot donar un cop d’ull a les principals aplicacions que incorpora el telèfon.
Comprant-lo lliure caldrà pagar $529 (uns 370€), i amb un contracte a T-Mobile, $180. Per tant, i si no vaig errat, si algun resident als Estats Units compra un terminal i ens l’envia el podrem fer servir aquí sense problemes (bé, potser el 3G sí que en tindrà), ja que des de la mateixa Google han assegurat que la idea és que el Nexus One sigui completament lliure més enllà de si algú el vol lligar a una companyia i a un pla de dades. Però no us preocupeu, sembla que no tardarà gaire en arribar a Europa.
D’aquí pocs dies es començaran a veure els primers vídeos de les funcionalitats del telèfon i sabrem realment si és un telèfon que val la pena i si es podrà situar entre els millors smartphones del mercat. De moment, teniu (molta) més informació a les reviews d’Engadget i TechCrunch, que com que són americans ja l’han pogut provar i analitzar.
D’entrada em sembla un molt bon terminal, pel hardware i per l’Android, però no m’acaba de convèncer la boleta que té com a botó, molt semblant a la de les Blackberry, no sé si en funcionament però sí d’aspecte. Per les reviews sembla que el sistema operatiu va més fluid que en altres terminals, sobretot en el canvi entre aplicacions i evidentment un mòbil de Google, amb sistema operatiu de Google i amb tots els serveis que Google ofereix ha de ser una opció més que seriosa a l’hora de comprar un telèfon d’aquest estil.
COMPARTEIX
COMENTARIS
2010: No hem canviat de dècada
Escrit per Afontcu. Classificat a Curiositats el 4/gener/2010
Tothom l’ha pifiat: Diaris en paper, diaris digitals, televisions, emissores de ràdio, blogs…molts, massa mitjans han caigut en l’error de dir que aquest 2010 és el primer any d’una nova dècada.
El secret està en tenir en compte que no va existir l’any 0. De l’1 abans de Crist es va passar a l’1 després de Crist. Per tant, els deu primers anys van ser de l’1 al…10, efectivament. Per tant, el primer any de la segona dècada va ser l’11. És fàcil veure que si hi sumes 2000 anys no canvia res (si voleu podem anar comptant dècades una a una, però no cal), i per tant ara mateix som a la dècada que va començar el 2001 i acabarà el 31 de desembre de 2010.
Per tant, totes les recopilacions i llistes de “Els millors (elquesigui) de la dècada” estan oblidant tot el que passi aquest 2010. O notícies com Dos bessons idèntics neixen en dècades diferents és una cagada com un piano.
COMPARTEIX
Jolicloud disponible per a tothom
Escrit per Afontcu. Classificat a Informàtica i internet el 2/gener/2010
Tens un netbook, un d’aquests ordinadors de menys de 12 polzades? Segurament hi tens instal·lat el Windows XP o alguna versió d’Ubuntu. Doncs reserva’t un mitja hora per descarregar i instal·lar Jolicloud, el sistema operatiu destinat únicament a netbooks.
Fins fa poc Jolicloud era privat, i necessitaves que algú de dins et convidés per poder provar-lo. Però ara ja es pot descarregar des de la seva web (excel·lent, per cert) i comprovar que un sistema operatiu basat en Linux dedicat a un tipus d’ordinadors tan concret fa que el resultat sigui sorprenent.
La principal limitació (i gràcia) dels netbooks és que tenen una pantalla petita. I un sistema operatiu convencional desaprofita massa espai i no està adaptat a pantalles d’aquest tipus. Per això Jolicloud ho simplifica, ja des de la instal·lació, i aprofita la mar de bé els pocs píxels de l’ordinador. A més han procurat que aquest SO sigui compatible amb molts dels netbooks que hi ha al mercat.
La idea de Jolicloud és que l’usuari se serveixi de serveis d’internet, com Dropbox per emmagatzemar arxius, Spotify per reproduir música i GMail per consultar el correu. Els serveis més utilitzats, com Facebook, Twitter o Google Reader tenen una aplicació especial disponible que les mostra en pantalla completa i així no cal accedir-hi des del navegador. Per això, un cop instal·lat el primer que es fa és visitar el directori d’aplicacions i instal·lar-ne alguna.
Evidentment Jolicloud permet donar un cop d’ull al que fan les teves amistats, i seguir les aplicacions que instal·len o a qui segueixen. És una bona manera de veure si han aparegut aplicacions noves que valguin la pena.
Personalment ja fa un temps que el tinc instal·lat al meu Asus EeePC 901, i la veritat és que des d’aleshores no m’he ni plantejat canviar-lo. Un netbook serveix pel que serveix, és a dir, ni per jugar a grans jocs ni per fer meravelles amb el Photoshop, i per tant les eines i serveis que ofereix Jolicloud satisfan de sobres les necessitats.
COMPARTEIX
COMENTARIS
L’efecte Prandtl-Glauert: trencant la barrera del so
Quan un objecte – normalment un avió – supera la velocitat del so (340 m/s), es diu que trenca la barrera del so i és quan es pot apreciar aquest efecte tan curiós, com si l’avió travessés una barrera invisible que apareix de cop i volta.
L’origen d’aquesta singularitat no queda del tot clar. La proposta que té més suport és la que defensa que aquest con és vapor d’aigua, creat per les mol·lècules d’aigua que queden atrapades entre dues superfícies d’aire a altra pressió. L’aire d’entre les dues superfícies és més fred que el de fora i això fa que es condensi el vapor i sigui visible.
Per tant, que aquest efecte sigui visible depèn de la forma de l’avió (depèn del perfil de l’ala), la temperatura i humitat de l’aire i, evidentment, la velocitat de l’objecte. I realment és espectacular:
També hi ha casos un a l’efecte Prandtl-Glauert se li suma un altre efecte físic, anomenat Gloria, que es produeix quan un raig de llum retrodispersada (una suma de difracció, reflexió i refracció) travessa un núvol de gotes d’aigua molt uniforme.
COMPARTEIX
COMENTARIS
La captura de moviments d’Avatar
Escrit per Afontcu. Classificat a Sèries, cinema i televisió, Tecnologia i innovació el 24/desembre/2009
Heu vist ja Avatar? No? Doncs va, aneu al cinema i després mireu aquest vídeo. O al revés, mireu aquest vídeo i quan aneu a gaudir de la pel·lícula entendreu perquè és tan espectacular.
En els 4 minuts que dura el vídeo s’explica una mica per sobre quina és la tècnica que van utilitzar per recrear els moviments humans i fer que els Na’Vi, la raça extraterrestre d’Avatar, sigui tan tan real. Aquesta tecnologia s’anomena motion capture i es basa en capturar el moviments d’una personal real i transportar-los a digital.
Per cert, si esteu interessats en els Na’Vi podeu intentar aprendre el seu llenguatge gràcies a la Wikipedia.
COMPARTEIX
COMENTARIS
Vols ser més alt? Mesura’t al matí
Escrit per Afontcu. Classificat a Ciència, Curiositats el 21/desembre/2009
Un dia, feu l’experiment. Mesureu-vos al matí i abans d’anar a dormir i després compareu resultats, segur que al matí éreu entre 1 i 2 centímetres més alts.
Això passa perquè durant la nit, que estem estirats dormint, els cartílags que hi ha entre les vèrtebres, molt semblants als del nas o la orella, estan expandits al màxim. En canvi, durant el dia la gravetat comprimeix els cartílags de manera que al vespre, just abans d’anar a dormir, hem perdut entre un i dos centímetres. Però per exemple els atletes que fan la marató poden arribar a perdre fins a tres centímetres, ja que a l’estar corrent tanta estona la compressió encara és més forta.
COMPARTEIX
-
Fotos del Flickr
Més fotografies
Comentaris Recents